L'estat de gràcia és absolut
Igual que fa quinze dies contra l'Alavés, el Girona resol per la mínima un altre partit complicadíssim a Montilivi i se situa a només quatre punts de l'ascens directe
El Tenerife va plantejar moltes dificultats als de Machín, que van acabar fent valer tot el seu ofici defensiu per conservar un gol en fora de joc de Lekic (61') que pot valer el seu pes en or
El Girona ha jugat molts partits millors a Montilivi que el d'ahir contra el Tenerife o el de fa quinze dies contra l'Alavés, però allò que en la primera volta acabava sistemàticament amb derrota o empat, ara té un final molt diferent. No estar entre els sis primers fins i tot és una anècdota sense cap importància. L'estat de gràcia dels de Machín és absolut, i si l'equip és capaç d'allargar-lo sis partits més, ni el Leganés es podrà mirar les coses amb tranquil·litat. El Girona ha agafat la velocitat de creuer –ahir va encadenar el tercer triomf– i ara ja no perd ni un sol cara o creu: ahir, al Tenerife li van anul·lar el possible 0-1 (18') i les protestes dels canaris en l'1-0 de Lekic (61') van ser inútils. Només és un exemple que la sort li ha canviat de manera radical, potser perquè tothom té molt clar que el futbol n'hi deu una, al Girona, pel cruel desenllaç del curs passat.
El Tenerife, millor
Amb futbolistes com Borja García, Cristian Herrera i Rubén Sobrino fora de l'onze, la banqueta fins i tot feia més bona pinta que no pas l'alineació titular. Era evident, però, que amb tot aquest arsenal, alguna bala es quedaria a la recambra i sense utilitzar, com així va ser. Machín va fer sortir els mateixos d'Albacete, amb la diferència que a Montilivi el Girona està més obligat a dur el pes del partit que no pas quan juga com a visitant. Malgrat una bona triangulació en el minut 6 que va acabar amb un xut d'Eloi, de seguida es va fer palès que als blanc-i-vermells els va faltar futbol. El Tenerife no va trigar a aconseguir la pilota i la va intentar conservar tant com va poder buscant una escletxa entre la defensa local. Nano va batre Becerra després de descosir el Girona per l'esquerra, però l'assistent va veure la posició antireglamentària en la rematada del canari i el 0-1 no va pujar al marcador (18'). Els locals van córrer massa darrere la pilota i quan la van tenir, van voler arribar a dalt amb poques passades i la van perdre de seguida. Hi havia massa metres entre Mata i Lekic i el mig del camp com perquè el Girona pogués fer mal al seu rival amb associacions. Germán, de cap, va perdonar el 0-1 quan tenia tota la porteria per a ell (38'). Tal com estava el partit, tot Montilivi signava el 0-0 en el descans.
Els canvis i el gol
Machín, que té per costum moure la banqueta entrada la segona part, no va voler ni esperar a veure com sortien uns i altres després del descans. El Girona va començar els segons 45 minuts amb Aday i Borja García a la gespa, la mostra més clara que el tècnic tenia matèria suficient per poder fer un millor onze. Els sacrificats van ser Javi Álamo –el canari gairebé no va tocar pilota– i Àlex Granell.
Malgrat la sacsejada, l'1-0 va arribar en una acció aïllada que va iniciar Clerc i va culminar Lekic en fora de joc després d'una primera rematada poc contundent d'Aday, que possiblement es va lesionar en aquesta mateixa acció. Els canaris van protestar molt la posició del serbi, però per sort per al Girona l'assistent no va veure res estrany i es va guardar la bandera.
El gol va avortar la tercera substitució (Cristian Herrera ja estava preparat per sortir a la gespa), però només tres minuts. Pablo Machín va acabar fent entrar de seguida l'exjugador de l'Almeria, segurament en un moment en què el partit requeria reservar-se el tercer i últim canvi per a qualsevol contratemps, per exemple el d'Aday. El cas és que Cristian Herrera va haver d'acabar jugant de carriler i Aday un pèl més avançat i sense fer grans esforços.
El partit es va trencar i va ser el moment de Pere Pons, que va fer una segona part excelsa. El de Sant Marí Vell va ser un mur de formigó per on no va passar ni l'aire. A més, va iniciar dues o tres conduccions al contraatac que no van acabar en gol de miracle. Omnipresent, va fer la seva feina i la d'algun company amb poca benzina. Amb espais, el Girona va tenir el Tenerife amb el peu al coll, però el 2-0 no va arribar i els canaris, que també van acabar amb tota l'artilleria (Omar, Javi Lara, Cristo, Nano, Lozano, Moutinho) hauria pogut fer l'1-1 en el minut 89.
TENERIFE: Dani Hernández; Cristian García (Omar Perdomo, 82'), Carlos Ruiz, Germán, Aurtenetxe; Suso Santana (Javi Lara, 71'), Vitolo, Aitor Sanz (Cristo, 76'), Moutinho; Choco Lozano i Nano.
GIRONA: Becerra; Kiko Olivas, Alcalá (Aday, 46'), Lejeune; Javi Álamo, Pere Pons, Granell (Borja García, 46'), Eloi, Clerc; Mata i Lekic (Cristian Herrera, 64').