De la depressió al somni
El Girona, que va arribar a les vacances de Nadal amb un forat gravíssim a Montilivi, no ha perdut cap partit com a local durant el 2016
Les sis victòries i els quatre empats a casa, combinats amb la solvència exhibida com a visitant, han impulsat l'equip de Pablo Machín cap a la lluita pels objectius més ambiciosos
Ara fa justament una volta, el Girona afrontava un doble compromís a Montilivi en només vuit dies, contra el Còrdova i l'Elx, amb l'esperança de donar continuïtat a la primera victòria davant de la seva afició, contra l'Albacete (3-0), i convèncer-se que tenia oblidat un malson que s'havia anat allargant des del cruel desenllaç de la temporada anterior, amb la garrotada històrica contra el Lugo (1-1) i l'estocada definitiva contra el Saragossa (1-4). Aquells dos duels seguits a casa del desembre, però, no van fer més que accentuar la depressió, perquè l'equip els va perdre tots dos i va arribar al parèntesi de Nadal conscient que el forat a Montilivi li amenaçava fins i tot la continuïtat a segona A. La transformació des del canvi d'any natural ha estat radical, fins al punt que el conjunt de Pablo Machín és un dels tres equips (juntament amb l'Elx i l'Osasuna) que no ha perdut cap més partit com a local. I la millora substancial a casa, combinada amb una solvència com a visitant que ja havia exhibit al començament de la competició –tres victòries en les sis primeres visites, tot i que després en va encadenar cinc sense guanyar–, ha permès al conjunt blanc-i-vermell arribar a la recta final amb arguments per aspirar no només al play-off, sinó fins i tot a l'ascens directe.
Dels nou partits a casa fins a l'aturada, el Girona en va guanyar només un, i va veure com s'escapaven 20 dels 27 punts en joc. De fer una quarta part dels punts en disputa (25,9%), l'equip ha passat a assegurar-ne tres quartes parts (73,35%) el 2016, amb un balanç de sis victòries i quatre empats. I un dels factors que més l'ha fet créixer és la solvència defensiva, fonamental per prosperar amb pas ferm malgrat no tenir un balanç golejador dels més productius, ni de bon tros. Isaac Becerra, porter menys golejat de segona A amb només 26 gols rebuts en 36 jornades, ha superat amb la porteria immaculada els tres últims partits a Montilivi, contra rivals de la part alta (Osasuna, Alavés i Tenerife). I des de l'1-2 contra el Còrdova, no hi ha hagut cap visitant a Montilivi que hagi marcat més d'un gol. El balanç entre els gols marcats i els rebuts com a local el 2016 (14-4) millora, de molt, els del 2015 d'aquest mateix curs, amb un partit menys (9-10).
El Girona, que només té dos partits més davant la seva afició –rebrà el Mallorca en la 39a jornada i l'Alcorcón, en la 41a–, afronta ara dues visites seguides exigents i compromeses contra rivals que té just per sota en la classificació, el Còrdova i l'Elx. El conjunt andalús mirarà de superar un trauma al Nuevo Arcángel força més greu que el dels gironins en la primera part del campionat a casa, ja que els d'Oltra encadenen sis derrotes i un empat com a locals. De fet, no hi ha cap equip en tota la categoria amb més derrotes a casa que el Còrdova (7). L'Elx, en canvi, no ha perdut cap partit al Martínez Valero el 2016, tot i que el seu balanç –quatre victòries i sis empats– és pitjor que el del conjunt de Machín.