Caminant pels núvols
El Cornellà lluita entre els millors, sense ajuts públics, amb 900 jugadors en l'estructura i tots els equips de la base en les màximes categories
“En el primer equip no s'acaba tot”, admet el director general Manzano
“Hem de ser com el Cornellà.” Qualsevol club que vulgui un canvi en la seva filosofia posa el conjunt verd com a exemple de gestió. L'excel·lència en el seu futbol de base, que mou 900 nens, el finançament sense subvencions públiques i la presència del primer equip entre els millors de la segona B han posat l'entitat com a referència del país: la primera sense comptar les excepcions del Barça, l'Espanyol i la Damm.
“La segona B és una categoria deficitària.” No és cap secret el que diu Andrés Manzano, director general, que gestiona un pressupost d'1,2 milions d'euros per a tota l'entitat. “Una de les claus és que el primer equip forma part de tota l'estructura; no ho entenem com una entitat independent de la resta del club”, assegura. El Cornellà no té una massa social (780 socis) que li exigeixi resultats del primer equip; és una altra filosofia. “Al jugador de l'aleví J l'interessa el que fa el seu equip i els equips de la seva lliga, i no tant el primer equip. Per tant, hem de tenir perspectiva i no pensar que tot s'acaba en el que fa el primer equip”, admet Manzano.
Data de caducitat?
Per tant, quan s'acabin els diners d'aquestes dues grans fites, el primer equip a segona B té data de caducitat? “El que fem és treballar per aconseguir més casos com el del Jordi Alba”, explica el director general. Sense subvencions públiques, el Cornellà té dues grans vies de finançament: les quotes del futbol de base i els traspassos. En aquest segon punt, l'entitat no es conforma només amb els minsos percentatges que atorguen per normativa la FEF i la FIFA per drets de formació en cada traspàs: “Ens hem de barallar en la negociació amb molts clubs perquè incloguin un percentatge per a un futur traspàs”.
Punt i a part en la gestió
“Per mi, el primer és que els clubs de futbol els han de portar gent de futbol. Sempre hi ha un component empresarial, però qui el gestioni ha de posar el futbol com el principal”, diu Manzano. “El futbol darrerament ha estat governat per gent que eren constructors, polítics, etc., i això no pot ser”, hi afegeix. El gran canvi que va experimentar l'entitat del Baix Llobregat van ser les eleccions del desembre del 2012, que van trencar 24 anys de mandat de José Gálvez, un empresari constructor molt afí a l'Ajuntament socialista. El gir va ser cap al model de dos exjugadors, Àlex Talavera i Andrés Manzano, sense intervenció política. Aquelles eleccions van portar una cua que encara s'arrossega, amb molts litigis judicials entre les dues antigues candidatures, potser l'únic punt negre d'una entitat que ara camina pels núvols.