“Amb el nou estadi hauré de tornar a canviar el xip”

Li poso un bé. Tenint en compte que l'objec­tiu prin­ci­pal, pel pres­su­post i la plan­ti­lla, era la sal­vació ha estat una tem­po­rada satis­factòria. Hem sal­vat l'equip a tres jor­na­des del final, per tant ha estat posi­tiva. Ara toca fer un bon equip per a l'any que ve.

La prin­ci­pal ha estat a la davan­tera. L'any pas­sat teníem Abra­ham, un juga­dor que va fer onze gols, i enguany no hem tin­gut l'encert de poder reem­plaçar-lo. Els juga­dors que hem por­tat no han tin­gut l'eficiència o no s'han adap­tat prou al camp perquè no és fàcil fer-ho.

Sí. És una cate­go­ria on és difícil mar­car gols. L'Eldenc té dos juga­dors que pas­sen de la desena, per exem­ple. Per desgràcia no hem pogut acce­dir a aquest tipus de juga­dors i no vam poder rete­nir Abra­ham. Hem apos­tat per juga­dors més joves que no han sor­tit del tot bé perquè l'adap­tació no ha estat com volíem.

He après que és molt impor­tant la fase des d'ara fins que comenci la tem­po­rada vinent. Mirar d'encer­tar-la en els fit­xat­ges i més encara quan tens un pres­su­post baix. També he après que, per la cate­go­ria, cal un tipus de fut­bo­lista més específic. De vega­des, amb la qua­li­tat no n'hi ha prou, ha de tenir més coses. També he après a veure qui ha estat al meu cos­tat en els mals moments, quan ho hem pas­sat mala­ment, i qui no. I a man­te­nir la calma en segons qui­nes situ­a­ci­ons.

Penso que serà sem­blant a quan vam començar la tem­po­rada al Pomar i ens vam tras­lla­dar a Mon­ti­galà, tot i que les dimen­si­ons eren simi­lars. Serà difícil perquè els pri­mers par­tits a casa sem­blarà que els juguem a fora. I quan ens tras­lla­dem, inten­ta­rem que l'adap­tació dels juga­dors sigui al més ràpida pos­si­ble.

Un camp gran et demana coses dife­rents. L'equip ha de tenir més armes. El tipus de juga­dor haurà de ser un altre i, quant al tipus de joc, hauré de tor­nar a ser l'entre­na­dor que era al filial i al juve­nil de Bada­lona. Em vaig reci­clar quan vaig fit­xar per la Mun­ta­nyesa, per adap­tar-me a un camp petit. Doncs ara hauré de tor­nar a can­viar el xip i tor­nar a fer el que havia fet sem­pre.

La clau és saber-se adap­tar. A Bada­lona ha vin­gut l'Hèrcu­les i ens va cos­tar molt i, l'any pas­sat, el Nàstic ens va gua­nyar a casa. Han vin­gut equips grans que han com­pe­tit molt bé. Neces­si­tes juga­dors que s'adap­tin i tu com a entre­na­dor adap­tar-te també. A tots ens agra­da­ria poder jugar en camps grans i no en camps petits.

Quan ho vaig dir se'm va inter­pre­tar que era un mis­satge per al Barça, i no. L'Espa­nyol B ha estat molt bon filial, amb juga­dors molt joves, i ha sig­nat una tem­po­rada molt meritòria. Ha estat l'únic filial de debò.

Els entre­na­dors tenim tendència a ser un col·lec­tiu desu­nit. Mirem d'entre­nar com sigui, d'inten­tar afer­rar-nos al nos­tre lloc, i ens hem d'unir d'una vegada perquè estem sot­me­sos. Entenc que si insul­tes algú et puguin san­ci­o­nar, però en un par­tit en què et jugues la feina, amb les pul­sa­ci­ons a mil per hora, et san­ci­o­nen tres par­tits i, a sobre, sem­bles un delinqüent... És exces­siu. Tot i això, veig impos­si­ble que ens unim pel tipus de col·lec­tiu que som.