Una cita assenyalada

Tots dos són a un sol punt del sisè clas­si­fi­cat, però tant l'Elx com el Girona són cons­ci­ents que neces­si­ten sumar de tres en tres. Els giro­nins, per esme­nar l'enso­pe­gada al Nuevo Arcángel. I els de Rubén Baraja, perquè enca­de­nen tres empats. Dos dels aspi­rants a llui­tar per l'ascens tenen un duel de molta trans­cendència diu­menge al Martínez Valero, en una cita que tindrà un punt afe­git per a Cris­tian Her­rera. El davan­ter, des­vin­cu­lat de l'Elx l'estiu pas­sat, viurà el pri­mer duel con­tra l'equip en què va explo­tar com a pro­fes­si­o­nal.

Nas­cut a Las Pal­mas fa 25 anys, Her­rera va fer un camí dife­rent al de molts juga­dors cana­ris que de ben joves tas­ten el fut­bol pro­fes­si­o­nal a les illes. “Jugava amb el filial de Las Pal­mas, a ter­cera, vaig fer 20 gols i vam pujar [2012/13]. Em van pro­po­sar reno­var amb fitxa del filial, però va venir l'Elx i em va ofe­rir un any al filial i tres al pri­mer equip. Van fer una aposta forta per mi, a través d'Anto­nio Pri­eto com a direc­tor espor­tiu”, recorda el davan­ter. I un cop a Elx, en la seva pri­mera experiència lluny de Canàries, l'ascens va ser meteòric. El seu ater­ratge a segona B va ser impac­tant, amb 13 gols en uns qua­tre mesos a l'Elx B. Fran Escribá el va fer pujar al pri­mer equip, i l'estrena va ser rodona, ja que va mar­car el gol del tri­omf con­tra el València (2-1). Era el 24 de novem­bre del 2013, i el club va deci­dir man­te­nir-lo fix a la pri­mera plan­ti­lla a par­tir del gener. “Va ser ines­pe­rat i únic. Era el pri­mer cop que sor­tia de la meva terra i de cop vaig tenir la sort d'estar a pri­mera amb el pri­mer equip”, explica. Va aca­bar el curs amb 21 par­tits (1.078 minuts) i tres gols a pri­mera. I a l'estiu, l'Elx li va fer un con­tracte fins al 2019. La tem­po­rada següent, va tenir menys par­ti­ci­pació (870 minuts en 26 par­tits) i només va fer un gol. “Jonat­has jugava en punta, ho va fer molt bé, i l'equip fun­ci­o­nava. Era nor­mal que jugués menys”, admet.

L'Elx va aca­bar tretzè, però els pro­ble­mes econòmics van pro­vo­car un des­cens a segona A. I Her­rera, com altres com­panys, es van aga­far als impa­ga­ments per exi­gir per via judi­cial la reso­lució del con­tracte. “No va ser una sor­tida agra­da­ble, després d'estar un temps sense cobrar, però sem­pre tro­baré a fal­tar aquest club. Em van trac­tar molt bé i en tinc un record molt bonic.”

Cris­tian Her­rera va arri­bar fa qua­tre mesos a Mon­ti­livi després d'un pas frus­trat per l'Alme­ria. A Girona, Machín li ha transmès molta con­fiança –ha par­ti­ci­pat en els 14 par­tits dis­pu­tats des que va arri­bar, 8 dels quals sen­cers– en una davan­tera molt poblada. “Ens entre­nem tots amb mol­tes ganes, i el mis­ter deci­deix. Els que tenen la sort de jugar, i jo l'he tin­gut, hem de donar-ho tot.” El canari, autor de dos gols, admet que ha de millo­rar la pro­duc­ti­vi­tat. “Ara mateix no n'estan arri­bant, però sé que arri­ba­ran. Quan vin­guin, arri­ba­ran sols.” Her­rera, que si marca al Martínez Valero no ho pensa cele­brar “per res­pecte”, reco­neix la neces­si­tat de pun­tuar de l'equip: “Si volem tenir pos­si­bi­li­tats de play-off, hem de gua­nyar. Que­den cinc par­tits i l'equip està molt il·lusi­o­nat. Tot i la der­rota a Còrdova, que espe­rem que ens ser­veixi d'al·lici­ent per aga­far més força, ens podem engan­xar diu­menge als de dalt. Hi som molt a prop.”