El Girona no només volia fer tot el pos­si­ble perquè Flo­rian Lejeune tornés a jugar aquesta tem­po­rada, sinó que va jugar amb unes arts com a mínim dis­cu­ti­bles. El club temia, dimarts al ves­pre, després del par­tit con­tra el Valla­do­lid, que el francès tingués una lesió de gra­ve­tat al genoll dret. L'endemà, hi havia una petita espe­rança que la lesió no fos tan greu. Tot i que la res­sonància magnètica va ser dime­cres, el club va espe­rar l'endemà per fer un comu­ni­cat en què s'espe­ci­fi­cava una tri­ple afec­tació al genoll: una dis­tensió de grau lleu en la inserció dis­tal del lli­ga­ment encre­uat ante­rior, un esquinç de grau 2/3 del lli­ga­ment late­ral intern amb petit micro­tren­ca­ment de les fibres més dis­tals i un edema medul·lar ossi con­tinu al ves­sant del pla­nell tibial intern. Lejeune esqui­vava la lesió de gra­ve­tat, però és força evi­dent que el comu­ni­cat no s'adiu amb el fet que el defensa fos titu­lar ahir, per més antiin­fla­ma­to­ris que prengués.

Amb Lejeune a punt, Pablo Machín va pre­fe­rir man­te­nir Richy a l'eix de la defensa, i el sacri­fi­cat va ser Pedro Alcalá. El murcià estava amenaçat de sus­pensió, com Lejeune, i el tècnic no va voler assu­mir el risc de per­dre'ls tots per al par­tit, a Pon­fer­rada.