2a divisió FEF

2a divisió B

La tranquil·litat de Dólera

El tècnic, a casa i en un entorn sense pressió, ha aconseguit el bronze després de tres intents fallits amb l'Europa

El retorn a casa, el soroll en mar­xar de l'Europa, la pressió d'un pres­su­post mas­todòntic, el pre­ce­dent del curs pas­sat... Els con­di­ci­o­nants no aju­da­ven gens ni mica perquè Pedro Dólera (el Prat de Llo­bre­gat, 1973) cul­minés el seu pro­jecte al Prat i pugés a segona B en tan sols un any. El tècnic pota­blava, però, ha espre­mut totes les faci­li­tats que li ha donat l'equip català més gran de la ter­cera divisió: una gran plan­ti­lla, una estruc­tura sòlida per sobre seu i el silenci i la tran­quil·litat que mai va tro­bar al Nou Sar­de­nya.

No gai­res dies després d'aca­bar la tem­po­rada, Dólera sol tru­car als juga­dors que l'interes­sen i ho posa fàcil: “Et vull fit­xar però neces­sito la teva res­posta ara mateix.” L'entre­na­dor con­ti­nua exi­gint fide­li­tat com el pri­mer dia, però amb el temps ha sabut tenir màniga ampla amb els seus juga­dors. Al club tot­hom reco­neix que un dels secrets de l'ascens d'aquesta tem­po­rada ha estat l'auto­gestió de la plan­ti­lla: les lli­ber­tats que obte­nien els juga­dors eren recom­pen­sa­des amb grans esforços en els entre­na­ments, un fet que l'entre­na­dor no ha parat de lloar durant tot el curs.

Estudiós

Metòdic i estudiós fins a l'extrem, Dólera trenca els tòpics: en el temps del copet a l'esquena, és poc esti­mat pels seus homòlegs; en l'època del ves­tit d'eti­queta, es va for­mar en els camps de terra; en l'època de la cor­recció política, no es mos­sega la llen­gua quan li bull la sang. L'entre­na­dor va apren­dre a obrir el parai­gua quan plo­via més fort, quan tot i les con­se­cu­ci­ons a l'Europa, com ara una extra­or­dinària copa Cata­lu­nya eli­mi­nant els tres equips de segona A, no va poder evi­tar les crítiques per no haver fet pujar l'equip. Això ha pro­vo­cat feri­des, molt pre­sents en els seus dis­cur­sos, ave­sats a treure's la pressió de sobre sis­temàtica­ment. Però quan ha amai­nat, quan els con­di­ci­o­nants han dei­xat d'impor­tar, quan només s'ha par­lat de la pilota, Pedro Dólera ha arra­sat i ha acon­se­guit, per fi, l'anhe­lat bronze.

Format al poble
Va començar d'entrenador al Prat de Llobregat, primer a la Terlenka en categories inferiors i més tard a l'Escola de Futbol Prat Blaugrana. El 2006 va fer el salt al Marianao Poblet, on va estar a un punt d'aconseguir un doble ascens de preferent a tercera divisió. El 2009 va fitxar per l'Europa fins que l'estiu passat va fitxar per l'AE Prat, amb qui ha pujat a segona divisió B.
2
ascensos.
Amb el Marianao a primera catalana i amb el Prat a segona B.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)