Ha sigut el premi al tre­ball ben fet per part de molta gent, de la junta direc­tiva, el cos tècnic, els juga­dors... És un gran premi acon­se­guit amb l'esforç de tots. A més, l'ale­gria va ser doble ja que havia estat una set­mana com­pli­cada pel que va suc­ceir a Mollet, durant el par­tit, i després d'aquest. Durant la set­mana ho vam veure tot per­dut i, de sobte, reco­llim el premi del sub­cam­pi­o­nat i la pro­moció. Va ser una ale­gria, una emoció difícil de des­criure que en poques oca­si­ons es pot viure.

Al prin­cipi de tem­po­rada, si algú hagués dit que faríem pro­moció, l'hauríem tit­llat de boig. La Jon­quera havia tin­gut un curs pas­sat com­pli­cat, en què havia sal­vat la cate­go­ria en les últi­mes jor­na­des i per a aquest any només ens vam mar­car l'objec­tiu de no patir tant. El tre­ball ha estat enorme i la pinya al ves­ti­dor ha estat clau, s'ha reflec­tit al camp. Quan sem­bla que no tens pos­si­bi­li­tats i estàs mort, el fet de reviure sem­bla que sí que et dóna un plus de moti­vació.

M'era indi­fe­rent. El que ha tocat així ho hem d'afron­tar, no tenim més remei. L'ordre dels par­tits en una eli­mi­natòria no et garan­teix l'èxit o el fracàs d'aquesta. Pre­pa­ra­rem durant la set­mana el matx per arri­bar 100% con­fi­ats i pre­pa­rats per gua­nyar. Tenim aquesta il·lusió, però sabem que al davant tenim un equip fet per pujar, amb un gran pres­su­post i amb juga­dors de renom i recor­re­gut en cate­go­ries supe­ri­ors.

És un històric del fut­bol català, fa poc com­pe­tia a segona B i dis­posa del pres­su­post més alt de la cate­go­ria, només cal veure els juga­dors que té a la plan­ti­lla, com Aaron Bueno, Camacho, Josele o Rafa Leva..., diu molt del poten­cial de l'equip. A l'inici ja era un clar favo­rit per pujar i mirant els seus números també et fas a la idea del poten­cial. Han sumat 70 punts, han estat l'equip menys gole­jat dels dos grups (26), el segon que més gols fa (77), el que ha per­dut menys par­tits (4)... Tenen l'obli­gació de tor­nar. Per a nosal­tres és més una il·lusió i aquest ele­ment és el que ens ha de fer més forts i per­me­tre tenir més pos­si­bi­li­tats.

No tenim cap tipus de pressió. Tenim una il·lusió, volem pujar, i és que un cop arri­bes fins aquí ho has d'inten­tar amb tot. Hem de creure que ho podem acon­se­guir. Per a ells és una obli­gació, si no ho acon­se­guei­xen hi pot haver can­vis. A més, l'any pas­sat ja van que­dar a les por­tes en la lluita con­tra el Gra­no­llers i això poden ser petits punts a favor nos­tre. Nosal­tres hem de pen­sar només en el par­tit, en el que passi dins del camp, i hem d'estar pre­pa­rats al màxim per a quan arribi el moment.

En Pol és un home impor­tant per a nosal­tres, ens aporta coses dife­rents en el joc ofen­siu i és vital per a l'equip. Que esti­gui bé és una bona notícia per a l'equip. Tin­drem bai­xes per sanció i aques­tes ens poden debi­li­tar, però el mis­satge cap a la plan­ti­lla és de zero lamen­ta­ci­ons. Ens hem de cen­trar a superar qual­se­vol obs­ta­cle.

M'agra­da­ria fer una crida a l'afició. Ens han acom­pa­nyat i ens han donat suport des del pri­mer dia, però en volem més. Que hi hagi un bon ambi­ent a les For­ques i ens aju­din ani­mant per tirar enda­vant el par­tit. Inten­ta­rem ofe­rir una victòria als nos­tres segui­dors en l'últim matx a casa.

Aquest és el meu quart any entre­nant, vaig estar-ne dos al juve­nil del Pera­lada, en què vam fer dues bones tem­po­ra­des i, sobre­tot, pro­duc­ti­ves per créixer. Aquesta era una cam­pa­nya d'aco­bla­ment, amb el tècnic i fins a divuit fut­bo­lis­tes nous, i reco­nec que era difícil ima­gi­nar això. Estic con­tent per la feina de tots i ara inten­ta­rem posar la cirera a la tem­po­rada.