Encara ho recordo. Vaig córrer per l'esquerra, vaig veure Ortuño, li vaig fer la cen­trada i aquell ani­mal va fer un gran cop de cap. Ortuño estava molt en forma i va ser fona­men­tal.

Al camp no sabíem res; almenys que jo ho recordi. Estava clar que volíem gua­nyar, i ningú ens deia res d'on érem i de què sig­ni­fi­cava el resul­tat. Més enda­vant, sí. També recordo que la Pon­fer­ra­dina havia d'empa­tar com a mínim, i els últims set o vuit minuts estàvem a dar­rere i ana­ven venint. L'Isaac en va treure una de molt bona.

No n'estic segur. Tam­poc he patit mai gaire a dins el camp. Quan entres, jugues i t'obli­des una mica de tot. És clar que era un par­tit amb pressió, però tam­poc la recordo tan exces­siva.

És clar. No és el mateix jugar-te l'accés al play-off que la per­manència. Espero que tot surti bé per al Girona i que acabi pujant, que ja s'ho mereix.

Al prin­cipi sem­blava que no aca­ba­ven de tirar, però la segona A és molt llarga i s'ha tor­nat a demos­trar. S'hi han posat i ho estan fent molt bé. Merei­xen jugar la fase d'ascens i pujar. Fer tres play-off en qua­tre anys és molt fort. Segur que aquest any, venint des de dalt cap a baix, anirà millor.

Aquest famós sis­tema de joc va molt bé si tens els juga­dors ade­quats i aga­fen el ritme i el to. És molt difícil pels equips con­tra­ris defen­sar i sobre­tot ata­car. Perquè, al final, aca­bes amb cinc a dar­rere i gent per dins al mig. Sem­blava una boge­ria al prin­cipi, i està donant grans resul­tats.

I tant. En un dels pri­mers entre­na­ments a Pala­fru­gell. A mi em va sor­pren­dre una mica, perquè mai hi havia jugat ni ho havia vist. Se'm va fer una mica gros, però amb un parell o tres de par­tits vas aga­fant el ritme i t'ado­nes que pot fun­ci­o­nar. I els resul­tats en són la millor prova.

Sí, molt. L'equip va abai­xar el ritme després d'un gran començament, però és nor­mal. I he pogut jugar molt [2.335 minuts en 31 par­tits] i m'he sen­tit bé. I a Eibar, s'hi viu bé. Hi ha molta afició perquè tot el poble, i d'altres del vol­tant, són i se sen­ten de l'Eibar. És com si tot­hom de Girona anés amb el Girona, per davant del Barça. Aquí la gent és de l'Eibar.