Girona

DAVID JUNCÀ

EXJUGADOR DEL GIRONA, ARA A L'EIBAR

“Ortuño estava en forma i va ser clau”

“Fer tres ‘play-off' en quatre anys és molt fort; mereix pujar”

“Al principi em va sorprendre i se'm va fer gros, però s'ha vist que funciona”

David Juncà, pro­ta­go­nista del duel de fa dos anys, espera el Girona a pri­mera, ara que s'hi ha con­so­li­dat amb l'Eibar.

Ortuño es va endur tots els elo­gis, però la seva cen­trada en el gol deter­mi­nant va ser molt pre­cisa.
Encara ho recordo. Vaig córrer per l'esquerra, vaig veure Ortuño, li vaig fer la cen­trada i aquell ani­mal va fer un gran cop de cap. Ortuño estava molt en forma i va ser fona­men­tal.
Eren uns minuts en què el Girona estava a segona B. Com els recorda?
Al camp no sabíem res; almenys que jo ho recordi. Estava clar que volíem gua­nyar, i ningú ens deia res d'on érem i de què sig­ni­fi­cava el resul­tat. Més enda­vant, sí. També recordo que la Pon­fer­ra­dina havia d'empa­tar com a mínim, i els últims set o vuit minuts estàvem a dar­rere i ana­ven venint. L'Isaac en va treure una de molt bona.
És un dels par­tits en què més va patir al camp?
No n'estic segur. Tam­poc he patit mai gaire a dins el camp. Quan entres, jugues i t'obli­des una mica de tot. És clar que era un par­tit amb pressió, però tam­poc la recordo tan exces­siva.
Ara la Pon­fer­ra­dina se la juga encara més que fa dos anys. Tin­dran més pressió ells?
És clar. No és el mateix jugar-te l'accés al play-off que la per­manència. Espero que tot surti bé per al Girona i que acabi pujant, que ja s'ho mereix.
El Girona torna a llui­tar per pujar, i això que no ho sem­blava després del cop del Lugo.
Al prin­cipi sem­blava que no aca­ba­ven de tirar, però la segona A és molt llarga i s'ha tor­nat a demos­trar. S'hi han posat i ho estan fent molt bé. Merei­xen jugar la fase d'ascens i pujar. Fer tres play-off en qua­tre anys és molt fort. Segur que aquest any, venint des de dalt cap a baix, anirà millor.

Amb Machín, una per­manència al límit i dues llui­tes per pujar.

Aquest famós sis­tema de joc va molt bé si tens els juga­dors ade­quats i aga­fen el ritme i el to. És molt difícil pels equips con­tra­ris defen­sar i sobre­tot ata­car. Perquè, al final, aca­bes amb cinc a dar­rere i gent per dins al mig. Sem­blava una boge­ria al prin­cipi, i està donant grans resul­tats.
Recorda quan en va començar a par­lar al ves­ti­dor?
I tant. En un dels pri­mers entre­na­ments a Pala­fru­gell. A mi em va sor­pren­dre una mica, perquè mai hi havia jugat ni ho havia vist. Se'm va fer una mica gros, però amb un parell o tres de par­tits vas aga­fant el ritme i t'ado­nes que pot fun­ci­o­nar. I els resul­tats en són la millor prova.
Deu estar molt satis­fet, de l'experiència a pri­mera amb l'Eibar.
Sí, molt. L'equip va abai­xar el ritme després d'un gran començament, però és nor­mal. I he pogut jugar molt [2.335 minuts en 31 par­tits] i m'he sen­tit bé. I a Eibar, s'hi viu bé. Hi ha molta afició perquè tot el poble, i d'altres del vol­tant, són i se sen­ten de l'Eibar. És com si tot­hom de Girona anés amb el Girona, per davant del Barça. Aquí la gent és de l'Eibar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)