Autor del gol en el penúltim minut dels 3.780 minuts de la lliga regu­lar que va situar el Girona en el quart lloc, Cris­tian Her­rera va arri­bar a témer per la seva par­ti­ci­pació en la fase d'ascens. De fet, va sor­tir d'El Toralín amb el braç pen­jat, perquè havia rebut a l'espat­lla. El doc­tor li va posar una injecció en el vol xàrter de tor­nada, i l'endemà li van fer pro­ves. A Mon­ti­livi, però, s'estan acos­tu­mant a recu­pe­ra­ci­ons meteòriques. Lejeune, que va sor­tir de Valla­do­lid assu­mint que tenia una lesió de molta gra­ve­tat al genoll, va jugar el següent par­tit. I Her­rera no es va per­dre ni els dos entre­na­ments pre­vis al pri­mer par­tit de play-off. A Còrdova, i mal­grat que tenia diver­ses alter­na­ti­ves, Machín va cal­car la pare­lla d'atac de Pon­fer­rada. I Cris­tian Her­rera, sense fer res de l'altre món, va tenir una apa­rició fona­men­tal. Allò que se sol dema­nar als davan­ters. En un rebuig, va ser el més llest. I va treure el Girona d'un embo­lic seriós que amenaçava de dei­xar-lo mig mort. El Còrdova s'havia tro­bat un esce­nari tan magnífic com impen­sa­ble, amb dos gols en poc més de deu minuts, el gol d'Her­rera (29') va donar mitja vida als giro­nins.

Feia qua­tre dies, l'Alme­ria va visi­tar El Arcángel i va cele­brar un empat que els sal­vava, a ells, després de mol­tes jor­na­des al pou. El sacri­fi­cat va ser la Pon­fer­ra­dina, víctima del gol de Cris­tian Her­rera, un juga­dor que l'estiu pas­sat se'n va anar a l'Alme­ria, el club amb el límit sala­rial més alt de segona A. Al Jocs del Medi­ter­rani, però, ningú el va fer jugar, i això que van pas­sar un gra­pat de tècnics per la ban­queta. Cap li va donar prou con­tinuïtat. Her­rera, amb l'espina cla­vada, va ser una peça d'interès en el mer­cat d'hivern, i el Girona ho va tenir molt clar. No ja només pel ren­di­ment imme­diat, sinó pen­sant en el futur. De seguida, Machín li va donar molt de pro­ta­go­nisme. I tot i que va estar renyit amb el gol les pri­me­res set­ma­nes, es va anar espa­vi­lant, espe­ci­al­ment en la recta final del curs.

Her­rera es va pre­sen­tar a la fase d'ascens amb cinc gols en mitja lliga. I a El Arcángel, després de reco­llir un refús a xut de Maf­feo, va mar­car un gol no pas pre­ci­sa­ment gaire estètic i vistós, i que li va cos­tar defi­nir a la zona mixta, però que va valer com l'or. El 2-1 va cal­mar un par­tit que feia molta pujada per als giro­nins i que van aca­bar domi­nant en la segona mei­tat. Cris­tian Her­rera hi va posar lluita i empenta –en plena tensió, quan per a Ocón Arráiz valia tot, es va indig­nar amb l'àrbi­tre perquè Dei­vid l'havia engan­xat de la samar­reta per impe­dir-li fer un con­tra­a­tac– i va bus­car alguna pro­gressió –va voler pro­var un un con­tra un que Héctor Rodas li va tallar quan ja havia entrat a l'àrea–, però no va tenir cap més opor­tu­ni­tat. Ja havia fet prou feina. El seu sisè gol des del gener per­met al Girona ali­men­tar l'expec­ta­tiva d'arri­bar a la lluita defi­ni­tiva. S'haurà de gua­nyar diu­menge a Mon­ti­livi.