Tant com li costava la temporada passada, Pablo Machín s'ha especialitzat a fer rotacions en l'alineació en la recta final. Ahir en van ser quatre, i en algun partit anterior havien estat fins a mitja dotzena. Tothom pot caure. O gairebé. Perquè n'hi ha d'intocables. Més enllà del porter Isaac Becerra, el tècnic no dóna mai descans ni a Pere Pons, que es va perdre cinc partits per una lesió, ni últimament a Carlos Clerc, regular al carril esquerre. Cap dels dos, però, arriba als 4.000 minuts. Només n'hi ha un, a més del porter, que els supera. És Kiko Olivas, que ahir els va superar en jugar tot el partit sencer. Com en 42 dels 43 anteriors partits de la temporada. Només un descans mínim, a casa contra el Còrdova al desembre, en què va marxar a la dutxa al minut 75 en plena cursa de l'equip per mirar de remuntar un marcador advers.

El fitxatge més espremut de la temporada no descansa ni quan hi ha tantes coses en joc amb quatre partits en deu dies. Ni fa falta. Solvent i fiable al darrere, l'andalús està completant una temporada magnífica amb el Girona, que el va fitxar sense fer gaire soroll l'estiu passat i que el té assegurat una temporada més. A primera? Dissabte se sabrà. I si el Girona ho aconsegueix, un petit racó de la història serà per a l'exjugador del Vila-real B, que va marcar un gol de molt valor en la segona meitat, ja força avançada. En un córner servit per Granell, Alcalá, un altre central, la va pentinar. I Olivas va estirar la cama, com si fes karate. L'estirament va valer molt la pena, perquè va desviar la trajectòria de la pilota i va deixar descol·locat i amb un pam de nas el seu excompany al Sabadell, Nauzet Pérez. L'1-1 era d'or per als gironins. I Olivas, que més enllà de la solvència a l'àrea pròpia ha demostrat tenir un imant quan puja a la rematada, celebrava el seu cinquè gol del curs. Ho va fer, com és habitual, posant-se el dit polze a la boca. Bé, de fet, va començar celebrant els primers gols posant-se la pilota a sota la samarreta, emulant l'embaràs de la seva parella. Però el fill ja ha nascut, i què millor que dedicar-li els gols.