En orris en cinc minuts

Si Isaac Becerra va aguan­tar només nou minuts la por­te­ria imma­cu­lada a Còrdova, ahir als cinc minuts ja havia reco­llit la pilota de les xar­xes. El Girona va tor­nar a començar el par­tit amb el peu esquerre i la pri­mera ocasió de l'Osa­suna va ser gol. En l'1-0, la cadena de des­con­ne­xi­ons va ser des­co­mu­nal: Clerc no va tan­car bé el car­ril, Kodro es va esmu­nyir entre Lejeune i Alcalá i fins i tot va fer la sen­sació que Becerra, que va tocar la pilota, hi podia haver fet una mica més.

L'1-0 era fatídic per al Girona, i la prova és que els locals van optar per fer un pas­set enrere i van dei­xar que fos el rival qui agafés la ini­ci­a­tiva. Els de Machín, però, no van estar prou fres­cos en la cre­ació. Van millo­rar, això sí, defen­si­va­ment, ja que l'Osa­suna gai­rebé no va tor­nar a donar senyals de vida a l'àrea giro­nina. Els navar­re­sos van con­tro­lar bé les espur­nes ofen­si­ves dels giro­nins, que mai van tro­bar la con­nexió amb Mata i Cris­tian Her­rera. Les poques arri­ba­des a tres quarts de camp van ser més per la capa­ci­tat de lluita del madri­leny que no pas per la insistència de l'equip. Mata va recla­mar un penal de Nau­zet, però l'àrbi­tre no estava per a romanços.

Moment crític

L'Osa­suna, amb Nino a la gespa, va sor­tir més intens que el Girona en la segona part i el pri­mer quart d'hora els de Machín van estar fre­gant el des­as­tre. La mobi­li­tat de Nino va com­pli­car l'existència als cen­trals rivals, molt pode­ro­sos per alt però amb difi­cul­tats per man­te­nir a rat­lla un fut­bo­lista bulliciós com l'andalús, tot i els seus 36 anys. En una fase en què el 2-0 es veia venir, Becerra va haver d'aparèixer per evi­tar que els navar­re­sos dei­xes­sin enlles­tida l'eli­mi­natòria. Amb El Sadar al límit de deci­bels, el Girona va aguan­tar les enves­ti­des. Sort que era gai­rebé impos­si­ble que l'Osa­suna aguantés aquell ritme ofen­siu.

Final agre­dolç

No se sap ben bé com, però segu­ra­ment perquè el can­sa­ment també va tru­car a les cames de l'Osa­suna, el Girona va sor­tir del cau. Ho va fer tímida­ment i sense tre­pit­jar l'àrea. La carta de Sobrino, que va anar de mera­ve­lla con­tra el Còrdova, no va tenir tant de pro­ta­go­nisme. Tot i això, el davan­ter va forçar un córner del no res que va aca­bar donant la vida al Girona. Els de Machín, força espes­sos des de fa dies en acci­ons d'estratègia, per fi van treure petroli d'una acció a pilota parada. La car­go­lada de Gra­nell la va pen­ti­nar Alcalá i Kiko Oli­vas va endreçar la pilota dins la por­te­ria de Nau­zet.

Va ser un autèntic cop d'efecte. I els efec­tes de l'1-1, ben cana­lit­zats, hau­rien pogut fer un gir de 180 graus al par­tit. Per pri­mera vegada en una hora llarga, el Girona tenia el duel allà on volia. Incom­pren­si­ble­ment, l'1-1 només li va durar cinc minuts (el mateix temps que el 0-0). L'Osa­suna va reac­ci­o­nar, va tenir la sort de fer el 2-1 en la pri­mera ocasió –Roberto Tor­res va gua­nyar l'esquena als cen­trals i va donar el gol mas­te­gat a Maikel Mesa–. Tot i que era difícil, El Sadar va rugir encara més i el Girona va aca­bar espol­sant-se de sobre com va poder el domini local, sense perill real però amenaçador en tot moment.