Els jugadors del Girona, i el seu entrenador, han de ser conscients que la feina està feta. Quant al treball de tota la temporada, que ha estat magnífic. Aquests són partits de mentalitat i determinació. I aquests jugadors tenen nivell i estan preparats per aconseguir l'ascens. El més important és que tots tinguem aquesta fe i aquesta força. Aquest any toca, i estic convençut que això acabarà bé i que serem a primera.

L'ANADA. L'Osasuna ja havia plantejat durant tot l'any aquesta manera de jugar, i el Girona és el que fa sempre. Des del respecte absolut i la distància lògica, el que més em va sorprendre és l'inici de cada part dels gironins. En un camp com aquell, et pot costar car. De concentrats, segur que hi van sortir, però a vegades de tant que ho vols estar es genera un excés de tensió i t'equivoques. I sempre s'ha de tenir en compte que jugues contra un rival i les seves virtuts.

ACOSTAR PILOTES. El Girona té molta varietat al davant. Mata va fer un partidàs l'altre dia, i potser en la tornada el tècnic necessita una altra cosa. És clau acostar la pilota a la línia defensiva del rival. Si la volen llançar de
lluny, costarà més, si no és per segones jugades, aspecte que l'Osasuna també domina. Amb homes com ara Borja, Granell i Eloi, si el Girona apropa la pilota a la línia defensiva rival, encara que sigui de cinc, pot acabar fent mal. Té arguments suficients, i és important que sigui capaç de fer-ho des de la pilota. En l'anada, en els moments de més joc, el Girona va desarmar l'Osasuna. Al mig del camp, a part del pivot, no són gaire de robar pilotes. I si Martín reforça el mig, el Girona acabarà tenint encara més domini.

EL PERILL INTERIOR. S'ha de procurar que no apareguin Torres, Merino ni De las Cuevas. Tot i jugar amb el mateix esquema, el desenvolupament no té res a veure. Ells per fora no tenen joc ni profunditat. En canvi, fan molt mal en passadissos interiors, com l'altre dia en els dos gols. Els que entren pel mig hi posen la qualitat, i per la resta és un equip del nord, molt físic i treballador, i amb un tècnic molt expert.

FEINA PER A TOTS. Si l'afició del Girona vol ser en la millor lliga del món, ha de tenir una actitud extraordinària. Passarà de tot; hi haurà moments bons i dolents. I la graderia ha d'estar sempre al costat de l'equip, ajudant-lo i empenyent-lo. Els aficionats són els primers que han d'entendre que han de ser de primera. I això es fa estant al costat de l'equip, deixant-hi la veu, sense parar ni un segon. Que no hi hagi ni rum-rum ni cap moment de dubte. Això ajuda molt l'equip. Les emocions existeixen, i qualsevol detall és important. L'afició n'és un.

CONFIANÇA. Ningú coneix millor els jugadors que l'entrenador. I si Machín fa canvis, sap el que es fa. Crec en l'entrenador. I estem parlant del millor de la història del Girona, qui n'ha tret un rendiment màxim. Estic segur que celebrarem l'ascens. I m'agradaria que tothom hi cregués. Ja sabem que els catalans de seguida pensem que podem caure. Això no val. És el moment del Girona.