Sí que el vaig veure. El partit va ser disputat, lluitat i amb un Osasuna que va tenir ocasions de gol. És normal que en un Sadar ple de gom a gom, l'equip local et generi perill. De totes maneres, vaig veure el Girona força bé. Queden encara 90 minuts, anem a darrere en el marcador, però estem vius. Montilivi serà una olla de pressió i estarà bullint durant cada minut de l'enfrontament. Al camp del Girona no és fàcil jugar-hi per als rivals, i l'Osasuna no té clar si superarà els de Machín. Qualsevol dubte és un punt a favor per als gironins.

És un club amb experiència i amb una plantilla formada per alguns futbolistes amb trajectòria a primera divisió, o que lluiten des de fa temps per pujar de categoria. No ens enganyem, el Girona és un equip més humil, però li està posant les coses difícils. Estic convençut, i espero no equivocar-me, perquè el Girona a casa és un equip fort, que aconseguirà el resultat que li serveix per obtenir l'objectiu més preuat: l'ascens a primera.

Marcar a fora és molt important. És veritat que l'Osasuna va celebrar molt el 2-1, però sé que per dins pensaven que el gol encaixat podria canviar-ho tot. Saben que és molt complicat competir bé a Montilivi, intentaran maquinar alguna jugada d'estratègia, contraatacs per aprofitar algun error que cometi el Girona... Si els de Machín són seriosos, pressionen durant tot el matx i són constants, tindran ocasions de sobres per marcar gol i pujar.

Tot el que ha passat abans s'ha de tenir com a experiència, i per això el Girona no s'ha d'equivocar. Hauran de llegir bé el partit i tot el que l'envolta. Hi haurà moments en què l'Osasuna tindrà més la possessió, o alguna ocasió... Els jugadors han d'estar forts mentalment. L'experiència l'ha de guanyar cada jugador individualment i col·lectivament, i aquesta s'ha de positivar de cara a portar tan bé com es pugui l'enfrontament. Si el Girona sap gestionar-ho tot bé, guanyarà el partit. Cada matx és un món i pot passar qualsevol cosa, però a casa els gironins són forts.

Em sento molt orgullós de la meva etapa en el Girona i de pertànyer a la història del club. Pel gol de l'ascens a segona A contra el Ceuta o pels partits defensant la samarreta blanc-i-vermella. Els rècords, però, hi són per batre'ls. Espero que un dia, dissabte seria genial, hi hagi un jugador que, com jo vaig fer el gol de l'ascens a segona A després de molts anys, faci el de l'ascens a primera. Estaria molt content que passés això. Tinc preferències sobre qui vull que faci el gol decisiu, però no ho diré per supersticions [riu].

Sí que n'he viscut de tots colors a Girona. Estic molt content que el club estigui fent bé les coses, i això des de fora es nota. Estructuralment i institucionalment l'entitat ha fet un pas endavant, són més seriosos i treballen des de baix, des de l'escola i el futbol formatiu. Estic orgullós que així sigui. He viscut molts anys a Girona i recordo que parlava amb els pares, els aficionats, etc., i costava que es treballés tot això. El més important és que hi ha una idea de futur amb l'objectiu d'arribar al més alt nivell, i això empeny tothom a ajudar l'entitat.

I tant! Content i il·lusionat per intentar aconseguir l'objectiu del club i el que em vaig marcar jo individualment. He vist molt de futbol al llarg de la meva carrera i crec que el Cadis, com a mínim, mereix estar competint a segona A.