D'anònim a idolatrat

Entre tots els juga­dors del Girona que van res­tar damunt la gespa de Mon­ti­livi durant els minuts poste­ri­ors al xiu­let final del col·legiat n'hi havia dos d'espe­ci­al­ment emo­ci­o­nats. Un era el capità Richy Álva­rez i l'altre el por­ter Isaac Becerra. Cons­ci­ents tots dos que nova­ment s'esca­pava una opor­tu­ni­tat única de pujar a la màxima cate­go­ria, el regust que aga­fa­ven aquells minuts eren del comiat més amarg pos­si­ble. El por­ter de Bada­lona va ser clau durant el par­tit a l'hora de man­te­nir el Girona amb pos­si­bi­li­tats. I és que una esti­rada espec­ta­cu­lar, amb una mà pro­di­gi­osa a rema­tada de Mikel Merino, va impe­dir el pri­mer gol navarrès durant la pri­mera mei­tat. L'afició blanc-i-ver­me­lla no va dub­tar a core­jar el nom de Becerra. Nova­ment, Isaac tor­nava a ser pro­vi­den­cial, com en infi­ni­tes oca­si­ons, en què les seves para­des per­me­tien als giro­nins sumar punts i més punts. El noi tímid que va arri­bar al club per la porta del dar­rere mar­xarà com un símbol. L'opor­tu­ni­tat l'ha sabuda apro­fi­tar d'allò més bé. Cada par­tit. Cada esti­rada. Cada atu­rada que dei­xava boca­ba­dats als afi­ci­o­nat giro­nins. Becerra va posar, pot­ser, l'última mà a Mon­ti­livi, una mà que poste­ri­or­ment no va ser­vir per a res, ja que Kodro el va batre en el 48, un gol que va obrir en canal al Girona, que, tot i inten­tar-ho tot per atu­rar la sag­nia, no ha estat encer­tat i efec­tiu com ho va ser el dia del Còrdova.

Amb el con­tracte a només 12 dies d'aca­bar, el por­ter bada­loní va jugar ahir segu­ra­ment el dar­rer par­tit defen­sant la samar­reta del Girona, un comiat que no va ser cul­mi­nat amb un ascens històric per al club gironí, que haurà de rear­mar-se de nou i espe­rar una nova opor­tu­ni­tat. Les emo­ci­ons en forma d'abraçades van inten­si­fi­car-se en el moment d'aban­do­nar el rec­tan­gle de joc. Becerra es va fon­dre en una abraçada amb Omar Har­rak, l'home amb qui més esto­nes, con­fidències, pati­ments, etc. ha tin­gut els dar­rers anys. El guia que l'ha por­tat pel camí de l'evo­lució cons­tant, cap a ser el por­ter menys gole­jat de la cate­go­ria, amb l'ajuda evi­dent i ines­ti­ma­ble dels seus com­panys. Becerra ha cres­cut amb pas­ses de gegant i segur que els cops rebuts el faran seguir crei­xent. La flaire és que ho farà lluny de Mon­ti­livi, ja que el bada­loní bus­cava amb la mirada les per­so­nes que més l'han aju­dat en el peri­ple en el con­junt blanc-i-ver­mell, com ara el dele­gat Javier Gali­ano. Els dos, emo­ci­o­nats, es van abraçar men­tre el por­ter li ras­cava el cap i plo­rava des­con­so­la­da­ment.

El sen­ti­ment d'haver fet bé la feina era el con­sol que que­dava a Becerra i a la resta dels seus com­panys, amb els inter­ro­gants que genera el fet d'aca­bar con­tracte i no haver reno­vat pel Girona. Els afi­ci­o­nats van for­mar un pas­sadís per aco­mi­a­dar el bada­loní. Emo­ci­o­nat i feliç, Isaac Becerra va cor­res­pon­dre als segui­dors giro­nins, molts d'ells joves i il·lusi­o­nats de tenir el seu ídol al cos­tat.