“La felicitat és completa”

Enri­que Martín Mon­real no va parar quiet a l'àrea tècnica fins que l'àrbi­tre va deci­dir expul­sar-lo. “He anat al ves­ti­dor i he plo­rat molt”, va expli­car a la sala de premsa el veterà tècnic, molt emo­ci­o­nat. “La feli­ci­tat és com­pleta”, va expli­car el tècnic visi­tant. “No només per l'ascens, que és una ale­gria enorme, sinó perquè estem cre­ant una lla­vor d'afi­ci­o­nats molt joves”, va apun­tar, abans de fer un avís als afi­ci­o­nats i a tot l'entorn de l'Osa­suna: “Vull que tots inte­ri­o­rit­zem que no podem come­tre els errors del pas­sat. No podem gas­tar els diners que no tenim. És impor­tant recor­dar-ho, perquè pati­rem menys i dis­fru­ta­rem més. L'Osa­suna ha de ser un equip dels vuit o deu últims de pri­mera, o dels vuit o deu pri­mers de segona. Si bai­xem, no passa res; a tor­nar-hi.”

Enri­que Martín va fer diver­ses referències per­so­nals. “He acon­se­guit el repte que em vaig mar­car quan va morir el meu pare. Vull fer l'última roda de premsa des d'un àtic, dedi­cat als meus pares. I a tots els osa­su­nis­tes que ens han aju­dat des del cel.”

El tècnic va veure en el par­tit d'ahir el crei­xe­ment d'un equip que s'ha anat enfor­tint: “Hem anat madu­rant durant la tem­po­rada i hem anat sabent con­tro­lar les diver­ses fases que té un par­tit. Avui ho hem con­tro­lat gai­rebé tot.” Martín, que va tenir pro­ble­mes de cor, va sen­ten­ciar: “L'Osa­suna i jo vam entrar a l'UCI fa un any i ara toquem el cel. He plo­rat molt.” Pre­gun­tat pel futur, va dir: “El futur? Un bon sopar. No sé ni jo si con­ti­nuaré.”