2a divisió FEF

Tocarà remar a contracorrent

El Lleida domina completament el Sevilla Atlético, però un gol de Diego González en el 26' l'obligarà a remuntar en el partit de tornada

Amb el 0-1, els de la Terra Ferma van aclaparar la rereguarda visitant, però els andalusos, sòlids, van aguantar bé el setge

Acostumada com estava la parròquia del Lleida a fer el recorregut que va del Camp d'Esports a casa amb una rialla d'orella a orella, ahir va tocar creu. En el partit més transcendent que s'ha jugat aquesta temporada a la capital del Segrià, l'equip blau va rebre una clatellada. Això sí, és un d'aquells cops dels quals un bloc fort com el que té Imanol Idiakez es pot refer. El 0-1 d'ahir és tan injust com remuntable. I és que el Lleida va generar moltíssim més perill que el Sevilla Atlético. Una acció de pilota aturada que Diego González va resoldre amb un cop de cap incontestable (26'), però, va acabar dictant sentència. De res no va servir que els blaus assetgessin amb arguments José Caro després del gol, ja que el rigor defensiu del quadre sevillà –res a veure amb el Madrid Castella–, unit a la falta d'aquell punt d'inspiració sempre necessari, va impedir als de la Terra Ferma superar el porter visitant. La força del Sevilla Atlético a domicili, amb tot, va imposar-se a la solvència del Lleida a casa, i ara tocarà remuntar. No serà fàcil, però el grup humà que hi ha al voltant d'Idiakez fa mesos que se sobreposa a tot. Cal mantenir-hi la fe, que s'ho ha guanyat.

El futbol és un joc d'encert. Mana l'eficiència, no la insistència. I la primera part d'ahir n'és una molt bona mostra. El Lleida va prendre la batuta del partit en els primers compassos i va dur la iniciativa contra un rival molt ben endreçat, que pressionava força amunt. Això va fer que els de casa tinguessin algun problema per donar sortida a la pilota. Per fortuna, hi ha dos extrems endiablats que, ajudats per les incursions dels laterals, van saber trencar la fèrria defensa visitant. Així, Colinas i Urko Arroyo van generar perill per les bandes. Malauradament, el bagatge en els primers vint minuts van ser un parell de xuts d'Urko Arroyo sense transcendència. El filial del Sevilla tampoc no renunciava a atacar, però Carlos Fernández estava massa despenjat a dalt i les seves arribades eren previsibles. En tot cas, la garrotada al Lleida arribaria igualment. I a pilota aturada, que encara fa més mal, ja que és una faceta que els del Segrià dominen molt bé. En una falta molt allunyada de l'àrea, Ivi va posar la pilota al cap de Diego González, que va esmunyir-se sense oposició de la defensa i va sorprendre Ivan Crespo i els 13.000 espectadors que hi havia al Camp d'Esports. Minut 26 de la tercera eliminatòria i primer gol en contra a casa.

El Lleida és un equip amb caràcter i ho va demostrar després del 0-1. Els blaus van encaixar molt bé el cop, perquè de seguida es van posar de peu. Van dominar completament un Sevilla Atlético ben tancat a la seva àrea. De fet, des del gol i fins al final de la primera part, el matx va ser un monòleg ofensiu dels blaus. Malauradament, sense fruit. I això que l'equip de la Terra Ferma va tenir l'1-1 a tocar en dues ocasions: una rematada de cap de Pau Bosch després d'un córner que va marxar fregant el pal (36') i, sobretot, un xut franc de Diego Suárez després d'un refús que Diego González, molt atent, va treure tot just abans la pilota creués la línia de gol (43'). Res de res, tocaria intentar-ho en el segon temps.

Domini sense premi

La segona part va ser una continuació dels últims minuts de la primera. El Lleida és un conjunt ambiciós i amb caràcter i, conscient que el 0-1 és un mal resultat, va sortir decididament a buscar l'empat. Imanol Idiakez va introduir un canvi que va dotar de desequilibri la punta de llança blava. Carlos Rodríguez va substituir un Diego Suárez fos i va fer anar de corcoll la defensa del Sevilla Atlético. Ja en el 62', l'atacant del Lleida va posar tot el Camp d'Esports de peu després de desfer-se de la pressió defensiva i xutar des de la frontal. La rematada, però, va marxar a prop del travesser. Vuit minuts després, en una bona acció amb Urko Arroyo, un altre cop Carlos va xutar en posició immillorable i va veure com Martínez refusava la pilota. Frustrant, vaja. El filial del Sevilla, per la seva part, ho intentava en contraatacs, però va topar-se amb la defensa més sòlida del grup tercer i no va arribar a inquietar en excés un Ivan Crespo solvent com sempre.

A mesura que el cronòmetre s'apropava al minut 90, el Lleida estirava encara més les seves línies i mantenia la insistència més amb l'ànima que no pas amb el múscul. Així, abans d'arribar al final del partit, el quadre de la Terra Ferma encara va tenir dues molt bones ocasions. Un xut de Pau Bosch (86') que Matos va salvar quan la pilota ja entrava, i una rematada d'Urko Arroyo davant del porter que el sentinella visitant va blocar sense problemes excessius. Al final, doncs, el 0-1 no es va moure i ara tocara apel·lar a una èpica relativa. Queden 90 minuts. És moment de remar a contracorrent i caldrà fer-ho amb força.


SEVILLA ATLÉTICO: José Caro; David Carmona, Bernardo, Martínez, Matos; Diego González, Tena; Carrilo (Curro, 67'), Borja Lasso, Ivi (Antonio Romero, 91'); i Carlos Fernández.


LLEIDA ESPORTIU: Ivan Crespo; Òscar Rubio, Molo, Pau Bosch, Raúl Fuster; Ekhi (Vega, 72'), Albistegui, Marc Martínez; Colinas, Diego Suárez (Carlos Rodríguez, 56') i Urko Arroyo.

GOLS: 0-1 (26') Diego González. ÀRBITRE: Escriche Guzmán (col·legi valencià). T.G.: Al local Raúl Fuster, i als visitants David Carmona i Bernardo. PÚBLIC: Uns 13.000 espectadors.

Raúl Fuster es perdrà la tornada

El Lleida haurà d'afrontar el partit de tornada amb una baixa segura, més enllà dels dubtes de Manu Onwu i Toño Vázquez, que ahir no van entrar en la convocatòria. Es tracta de la de Raúl Fuster, que va veure targeta groga i es perdrà el pròxim partit per acumulació. Imanol Idiakez, doncs, haurà de retocar la línia defensiva. Per cobrir aquesta baixa podrà disposar d'Arnau Tobella, que, tot i haver jugat en diferents posicions, és lateral esquerre. Caldrà veure, amb tot, quina és l'aposta tàctica del tècnic basc, que ahir va introduir un retoc defensiu en el seu onze: va avançar la posició de Marc Martínez a la mitja punta i, en el pivot, va ubicar-hi Ekhi. Així, de partida, l'atacant Óscar Vega va asseure's a la banqueta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)