3.000 euros i dues ales

Plo­ra­ven perquè quan s'està a punt d'acon­se­guir l'objec­tiu i el perds, tan se val d'on vin­guis. Cata­lu­nya ha tin­gut el seu Lei­ces­ter par­ti­cu­lar com­pe­tint a l'ombra de la segona divisió feme­nina, amb l'excepció que el conte de fades va aca­bar amb car­bas­ses. El Sea­gull, un modest equip de base bada­loní, va tocar amb la punta dels dits l'ascens a la màxima cate­go­ria del fut­bol esta­tal: hi va que­dar a un sol par­tit. Després de fer una lliga regu­lar estra­tosfèrica (sego­nes clas­si­fi­ca­des dar­rere del Barça B), una pri­mera eli­mi­natòria per pujar der­ro­tant un favo­rit (El Olivo de Vigo) i un gran par­tit d'anada con­tra el Tacu­ense (0-0), les gavi­nes van caure en el matx defi­ni­tiu. El 0-2 de la tor­nada va posar fi al somni, però també va fer posar en valor tot allò que havien acon­se­guit.

El repte de Jordi Fer­ron, que fins que va arri­bar aquest curs només havia entre­nat un juve­nil a Cabrera, era de nota. Li van donar 3.000 euros de pres­su­post per a tot l'equip –la mit­jana en la cate­go­ria són de 10.000–, que, a més, aca­bava d'asso­lir la millor clas­si­fi­cació en tota la seva història (ter­cer). La marxa de l'ante­rior entre­na­dor, Xavi Cereijo, va tras­bal­sar tot­hom, ves­ti­dor inclòs, però l'exju­ga­dor del Barça, del Rayo, del Sara­gossa i del Bada­lona va esvair els dub­tes asso­lint rècords tot just començar: les onze victòries con­se­cu­ti­ves supera­ven el millor inici d'un equip català (elles matei­xes l'any ante­rior) en la cate­go­ria en els últims anys.

Apro­fi­tant aquesta dinàmica, el Sea­gull es va clas­si­fi­car per a les fases d'ascens i es van des­fer d'un dels equips favo­rits, El Olivo de Vigo. El viatge, sufra­gat entre la fede­ració (1.500 euros) i apor­ta­ci­ons de la direc­tiva, era una mos­tra de la pròpia idi­o­sincràsia del club. “Nosal­tres som un club de base i volem con­ti­nuar així. Que el pri­mer equip esti­gui for­mat per noies que for­mem nosal­tres”, diu la pre­si­denta del Sea­gull, Pilar Ruiz, que reco­neix que l'objec­tiu de prin­ci­pis de curs era la per­manència.

En l'última eli­mi­natòria, però, ja no van poder allar­gar l'heroïcitat. Més d'un miler de per­so­nes al muni­ci­pal de Mon­ti­galà –era el gran esde­ve­ni­ment a Bada­lona– van viure un par­tit que, mal­grat el resul­tat, va ser igual­ment històric. “Ha gua­nyat el Tacu­ense perquè ho ha meres­cut”, deia el tècnic Jordi Fer­ron, que va pro­vo­car, i després eixu­gar, les llàgri­mes de tot l'equip amb un emo­tiu dis­curs al mig del camp tot just aca­bar el somni: “Estic molt orgullós de totes vosal­tres. Quan una s'esforça com ho hem fet, no es pot dema­nar més. El fut­bol ara ens en deu una.”