Al febrer d'aquest any ja vam assolir els compromisos adquirits quan vam entrar i fer ara eleccions és una qüestió de sentit comú: si les temporades acaben el 30 de juny, a l'FCF ha de ser igual. Evitem d'aquesta manera les tensions de convocar-les en plena competició.

És cert que hi ha molta calma i, vista l'experiència, una mica de calma ja va bé. Els últims anys hem seguit el camí marcat pels clubs. Volien transparència, control, reglamentació, promoció... tot això ho tenen. Per aquesta raó, hi ha pau i la casa viu un bon moment.

Hem marcat un molt bon camí. Hem intentat que la casa tingui estabilitat i capacitat de fer coses i ho hem aconseguit. Ara és quan ens toca sumar punts, perquè crearem les pautes del futur en el futbol català a deu o quinze anys vista, i cal canviar i regular moltes coses. En tenim capacitat i ganes.

La burocràcia és una eina per fer coses, però ha de ser més àgil. Hem de tenir proximitat, capacitat i formació. Hem passat de 4.000 a 5.000 partits en cinc anys, hi ha 20.000 llicències més, ara els nens competeixen amb sis anys... Hem passat a normalitzar el futbol català, que és número u a nivell mundial. No només per l'aspecte esportiu, sinó que també pel control, la gestió, la transparència, la informació, la formació...

La Federació Catalana de Futbol està sanejada, és estable i té beneficis econòmics [S'ha presentat un superàvit d'un milió d'euros]. Això, però, no vol dir que fem diners, perquè tot el que generem ho reinvertim en el futbol català. Els calés del futbol s'han de gastar en futbol.

El portal del federat és la eina més important que s'ha inventat per tenir una relació directa burocràticament amb les persones que juguen a futbol i també per garantir tota la cobertura mèdica. S'ha fet una gran feina i s'ha professionalitzat tot i, a més, ja tenim una base de garanties amb vista al futur, fet que ens permetrà no dependre subvencions.

Hem anat professionalitzant tota l'estructura de la federació de baix cap a dalt, ara només falta que sigui professional el president, que és qui ho signa tot. No és normal que jo assumeixi totes les responsabilitats i no sigui professional. L'altra opció és que canviïn la llei i que tota la responsabilitat de les accions de la junta directiva no recaiguin en la meva figura a nivell personal i patrimonial.

Això és una pregunta que faré a la Generalitat i a la UFEC i es decidirà veient tot el que gestionem. Proposarem a assemblea i tot això s'ha d'aprovar, tot el procés serà transparent.

Totalment. Això és en realitat una eina perquè tot sigui molt més transparent, perquè s'estableix un sou per fer una feina, per assumir una responsabilitat. Algú havia de fer el primer pas per regular això.

Doncs encara hi ha moltes coses a millorar i regular. Per
exemple, ara volem crear un comitè de mediació per permetre que els problemes i els conflictes que es generin en el dia a dia dels clubs es puguin solucionar de forma positiva per totes les parts a través de la FCF. També hem de buscar normatives per regular els moviments dels nens entre clubs. En l'etapa en què el futbol té un caire formatiu, cal establir eines per fer que els nanos tinguin estabilitat. Hauria de ser una cosa similar a la del sistema d'escolarització públic, que el nen jugui a l'equip de la seva zona. Són decisions que d'entrada molts cops no agraden, però després els clubs ho acaben agraint.

Això qui ho marca és el país. La selecció era el referent del moviment independentista quan no hi havia res més, però ja fa un temps que aquests anhels polítics tenen altres referents que han passat per sobre. A més, en l'àmbit esportiu, el Barça dels últims anys ha guanyat tants títols que ho acapara tot, i el partit no té tant interès. Si a tot això hi sumes que no podem jugar en data FIFA, tot és complicadíssim. Hi ha opcions com portar algun equip o combinat de la lliga holandesa, però també hem de veure si ens convé. De les experiències se n'aprèn, i si veiem que no es donen les circumstàncies i el partit no es juga, no passa res.