“He viscut tres fases d'ascens en quatre anys i hem perdut sempre: dos cops en els penals i un altre en la pròrroga. El futbol està sent massa injust amb el Lleida.” Qui ho afirma, amb tota la raó del món, és el segon capità de l'equip, el central Molo, que ha anat encadenat decepcions amb la samarreta blava. I és que la parròquia de la Terra Ferma, que ahir va tornar a respondre amb un desplaçament de mig miler d'aficionats, s'ha acostumat ja a veure el seu equip batallant per pujar a segona A sense fortuna. Les estadístiques, a més, fan molt de mal: tres fracassos havent perdut només dos partits de catorze. La resta de resultats han estat victòries (6) i empats (també 6).

El Lleida Esportiu mai no havia arribat fins a la darrera eliminatòria, però el desenllaç d'ahir recorda el del 2013, quan l'equip entrenat llavors per Toni Seligrat va eliminar el Leganés i va acabar cedint després contra el Jaén, amb el qual va empatar 1-1 en els dos partits. Una fatídica tanda de penals que va acabar 4-3 a la Victoria va suposar l'adéu a la batalla per l'ascens. La temporada següent el Lleida va repetir play-off. Primer va eliminar el Toledo d'Idiakez (1-1 en l'anada i 2-1 en la tornada) però després va topar amb el Leganés. Els blaus van empatar 0-0 al Camp d'Esports i van perdre 1-0 a Butarque en la pròrroga. Enguany el camí ha estat més llarg i el desenllaç, més frustrant. Els d'Idiakez van eliminar el Barakaldo i el Madrid Castella, al qual van vèncer en els dos partits (1-0 i 0-3) i, tot i remuntar ahir al Viejo Nervión, els maleïts onze metres han tornat a sentenciar.