Amb un esquema amb tres cen­trals, té tot el sen­tit que el Girona, a l'hora de con­fec­ci­o­nar la plan­ti­lla, neces­siti més juga­dors específics per a l'eix que la majo­ria de clubs. Ara en té cinc –si no comp­tem Car­les Mas, que s'està recu­pe­rant d'una lesió greu i no té garan­tit un lloc a l'equip– i el curs pas­sat va començar amb sis. A l'hora de la veri­tat, però, és més una qüestió de pre­venció per si s'acu­mu­len mal­de­caps que no pas un ven­tall perquè tots tin­guin opor­tu­ni­tats. Mar­celo Djalo va mar­xar a l'hivern sense haver ni debu­tat, i Car­les Mas només va acu­mu­lar 331 minuts.

Pablo Machín va apos­tar per un trio molt defi­nit en la seva pri­mera tem­po­rada com­pleta. Richy, Lejeune i Ramalho van ser into­ca­bles, fins que en la recta final la cosa es va com­pli­car i el tècnic va haver d'impro­vi­sar. L'àrea espor­tiva es va pre­o­cu­par per apun­ta­lar l'eix l'estiu del 2015, amb Kiko Oli­vas (com­pen­sava la marxa de Ramalho) i Alcalá. Oli­vas i Lejeune ho van jugar gai­rebé tot. Alcalá va gua­nyar durant molts mesos la par­tida a Richy com a lliure, però el gallec va recu­pe­rar pro­ta­go­nisme en el moment deci­siu.