Un any a la llotja i molt camí per fer

El 9 de juliol de l'any pas­sat, deu dies després que els nous pro­pi­e­ta­ris del Girona es fes­sin visi­bles, el club va anun­ciar que Delfí Geli havia estat la per­sona esco­llida per pre­si­dir el club. Els nous amos van tenir molta cura a triar el per­fil. Hi havia aspec­tes inne­go­ci­a­bles, com les arrels giro­ni­nes de la per­sona que havia de repre­sen­tar el club de Mon­ti­livi. Però Delfí Geli, a més, reu­nia altres requi­sits que el feien el pre­si­dent ideal: havia sor­tit del fut­bol de base del Girona, havia aca­bat la seva etapa com a fut­bo­lista en el club blanc-i-ver­mell, estava impli­cat en l'asso­ci­ació de vete­rans, s'havia posat el xan­dall a Tor­res de Palau per diri­gir equips infe­ri­ors i, fut­bolísti­ca­ment par­lant, tenia més bagatge que tots els pre­si­dents que ha tin­gut el Girona a segona A sumats.

“Em sento còmode en el càrrec”, va adme­tre Geli, que no forma part del con­sell d'admi­nis­tració perquè així ho va dema­nar ell mateix quan va donar el sí als nous pro­pi­e­ta­ris. “Es va con­sen­suar que fos així. Les dues parts hi estàvem d'acord”, va recor­dar. El pre­si­dent del Girona ha vis­cut un any intens a tots els nivells. Posant-ho tot en una balança, no té cap dubte que la part posi­tiva pesa força més que no pas la nega­tiva: “El millor de tot és que tenim un club con­so­li­dat i amb recor­re­gut. Ara tot­hom ens té en compte, començant pels matei­xos juga­dors. Quan se'ls diu per venir al Girona, aixe­quen les ore­lles.” Òbvi­a­ment, la creu de la moneda ha estat l'ascens frus­trat, tot i que Geli també ho matisa: “Hi va haver la decepció del moment perquè la il·lusió hi era, però el que no es pot obviar és que l'equip va fer una gran segona volta i una gran tem­po­rada”, va afe­gir-hi.

Delfí Geli, que sap el pa que s'hi ha donat històrica­ment en el Girona, reco­neix que el club ha anat fent pas­ses enda­vant. “Per mala sort, la història del Girona no sem­pre ha estat posi­tiva. Hi ha hagut moments molt difícils, però també cal reconèixer que el club sem­pre se n'ha aca­bat sor­tint. Ara crec que estem vivint una de les millors èpoques, i tant de bo sigui per molts anys”, va pun­tu­a­lit­zar Geli. “Estem inten­tant fer créixer el club i estem fent pas­ses perquè sigui via­ble per si mateix. També pot sor­tir una mala tem­po­rada, però això és fut­bol”, va afe­gir-hi. “Les sen­sa­ci­ons són posi­ti­ves i hem d'inten­tar que de mica en mica siguin millors. Par­ti­cu­lar­ment, és un orgull poder repre­sen­tar el club on em vaig for­mar, que és el de la ciu­tat on vaig néixer.”

Geli és el sisè pre­si­dent del Girona a segona A després de Gusó, Vilaró, Boa­das, Rebled i Ota­mendi. “Tots els que hem estat al cap­da­vant hem mirat pel bé de l'enti­tat. Que tin­guem l'opor­tu­ni­tat de començar el novè any a la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal és mèrit de tots ple­gats”, va comen­tar Geli, que no té cap dubte que el Girona ha cai­gut en molt bones mans i que, tard o d'hora, els cara o creu per l'ascens som­riu­ran al club.