Les universitats amb prestigi esportiu donen moltes facilitats als esportistes per poder estudiar i competir a la vegada. Vaig trobar que marxar era una molt bona oportunitat per progressar tant en l'aspecte acadèmic com en l'esportiu.

És el motiu més important pel qual marxo. En el meu cas anava a la universitat
i m'entrenava a les quatre de la tarda, amb la qual cosa si tenia classes a la tarda era difícil compaginar-ho. Malauradament, aquí t'has de buscar la vida i has de renunciar a una cosa o a una altra.

La manera de jugar, sobretot. L'aspecte físic allà és molt important. D'altra banda, jugaré amb companys de la mateixa edat, o com a molt tres anys de diferència; hi ha més igualtat en aquest sentit.

Quan vaig rebre la proposta de la universitat em vaig posar en contacte amb ell. Em va dir que em donarien moltes facilitats en els aspectes esportiu, acadèmic, social i fins i tot a l'hora de donar-te suport moral. Que estaran a sobre meu perquè pugui desenvolupar-me al màxim en tots els àmbits.

Ara mateix, el que m'importa més és
viure l'experiència i veure com serà tot. Si puc, intentaré complir el somni de ser futbolista professional allà i, si no, com tot futbolista, em buscaré la vida. Si he de tornar pel motiu que sigui, tornaré.