Girona

L'excepció de cada curs

Amb el debat sobre la conveniència que els filials competeixin amb els sèniors sempre obert, el Sevilla Atlético relleva el Bilbao Athletic com a únic equip B de 2a A

El Girona ha viscut més d'una mala experiència contra els equips més atípics

Els equips fili­als han de com­pe­tir en una cate­go­ria com la segona A? És un dels debats peren­nes en el fut­bol espa­nyol i que se sol repro­duir cada vegada que arriba a la cate­go­ria –la màxima a què pot aspi­rar, perquè no pot coin­ci­dir a pri­mera amb el seu equip de referència– un equip depen­dent. El fet és que el 20 d'agost començarà la cator­zena tem­po­rada seguida amb la presència, com a mínim, d'un equip filial entre els 22 de la cate­go­ria de plata, i això que en els tres últims cur­sos hi ha hagut un des­cens d'un filial. El Bil­bao Ath­le­tic va pren­dre el relleu al Barça B l'estiu pas­sat, i aquesta vegada és el Sevi­lla Atlético el que assu­meix el paper dels bas­cos.

El con­junt andalús torna a una cate­go­ria en què va estar dues tem­po­ra­des segui­des. En la pri­mera, en què va fer molt bon paper, el Girona encara no hi era. En la segona, ja amb els de Mon­ti­livi, el filial va estar sem­pre al pou, però tot i això va ser capaç de gua­nyar el Girona en un dels par­tits per obli­dar del con­junt amb més tem­po­ra­des segui­des a la cate­go­ria. Aquell 2-1 va ser la pri­mera de les diver­ses gar­ro­ta­des que s'ha endut el Girona con­tra equips depen­dents. El curs 2010/11, el Vila-real B va ser capaç de con­ver­tir un 2-0 a Mon­ti­livi en un 2-3. La tem­po­rada 2013/14, el Barça B va fer els sis punts con­tra el Girona. Va coure espe­ci­al­ment el 2-1 de la segona volta al Mini­es­tadi, ja amb Pablo Machín a la ban­queta i l'equip blanc-i-ver­mell mirant de sor­tir del pou, després que Adama i Munir reac­ti­ves­sin els locals en la segona mei­tat (del 0-1 al 2-1). Aquell mateix curs, també va ser dolo­rosa la der­rota a Val­de­be­bas con­tra el Madrid B (3-2), en un par­tit que va començar a fer tron­to­llar Ricardo Rodríguez. En la millor tem­po­rada de la història, el Girona tam­poc va ser capaç de fer els sis punts con­tra el Barça B, que el va sor­pren­dre a Mon­ti­livi per una jugada espec­ta­cu­lar de Hali­lo­vic. Dels dotze duels dobles con­tra els fili­als des que és a segona A, el Girona només ha estat capaç de fer els sis punts en joc en l'últim, con­tra el Bil­bao Ath­le­tic.

Els fili­als són una excepció en una cate­go­ria amb molta exigència, pressió i com­pe­ti­ti­vi­tat. Per a clubs com el Sevi­lla, l'Ath­le­tic, el Barça, el Madrid i el Vila-real –els últims amb presència del segon equip en la LFP–, repre­senta una bona opor­tu­ni­tat per ava­luar joves que miren de fer el salt al pri­mer equip. La com­pe­ti­ti­vi­tat de la segona A, de fet, els per­met cap­tar juga­dors de pro­jecció d'arreu que difícil­ment podrien ser seduïts amb el filial a segona B. A l'hora de repar­tir ingres­sos, també hi ha una quota fixa en con­cepte de drets tele­vi­sius des­ti­nada als fili­als, tot i que no entren en vari­a­bles com la recap­tació per abo­nats –no en tenen de pro­pis. De fet, l'absència d'una massa social fidel –el més habi­tual és que els par­tits dels fili­als reu­nei­xin molt poc públic– també sol carac­te­rit­zar equips que, mal­grat estar car­re­gats de juga­dors a punt de fer el salt a l'elit, no arros­se­guen gaire afició.

EL GIRONA

En dotze duels contra filials des del 2008, només el curs passat va fer els sis punts

A LA CUA

El Madrid, el Barça i l'Athletic han baixat les tres últimes temporades
2003/04 Màlaga B
15è
2004/05 Màlaga B
17è
2005/06 Madrid B
11è
Màlaga B
21è (baixa)
2006/07 Madrid B
19è (baixa)
2007/08 Sevilla Atlético
2008/09 Sevilla Atlético
22è (baixa)
2009/10 Vila-real B
2010/11 Barça B
3r
Vila-real B
17è
2011/12 Barça B
Vila-real B
12è (baixa)*
2012/13 Madrid B
Barça B
2013/14 Barça B
3r
Madrid B
20è (baixa)
2014/15 Barça B
22è (baixa)
2015/16 Athletic B
22è (baixa)
2016/17 Sevilla Atlético
(*) Va baixar arrossegat pel descens del primer equip de primera divisió a segona A

CONSTANT

Serà la catorzena temporada consecutiva que a segona A hi ha almenys un filial

DOLOROSES

2008/09
SEVILLA ATLÉTICO
3 punts
14. Girona-Sevilla Atl.
1-0 35. Sevilla Atl.-Girona
2-1
2009/10
VILA-REAL B
3 punts
11. Girona-Vila-real B
3-1 32. Vila-real B-Girona
2-0
2010/11
BARÇA B
3 punts
19. Barça B-Girona
1-2 40. Girona-Barça B
0-2
VILA-REAL B
3 punts
5. Girona-Vila-real B
2-3 26. Vila-real B-Girona
0-1
2011/12
BARÇA B
2 punts
13. Barça B-Girona
2-2 34. Girona-Barça B
1-1
VILA-REAL B
4 punts
9. Vila-real B-Girona
2-2 30. Girona-Vila-real B
2-1
2012/13
BARÇA B
4 punts
19. Barça B-Girona
4-4 40. Girona-Barça B
1-0
MADRID B
2 punts
21. Madrid B-Girona
0-0 42. Girona-Madrid B
1-1
2013/14
BARÇA B
0 punts
14. Girona-Barça B
1-2 35. Barça B-Girona
2-1
MADRID B
1 punt
17. Madrid B-Girona
3-2 38. Girona-Madrid B
1-1
2014/15
BARÇA B
3 punts
16. Girona-Barça B
0-1 37. Barça B-Girona
2-4
2015/16
BILBAO ATHLETIC
6 punts
1. Bilbao Athletic-Girona
0-1 22. Girona-Bilbao Athletic
2-1

PRIMER I ÚLTIM

Les derrotes a Sevilla (2009), a Valdebebas (2013) i al Miniestadi (2014) van coure

EL GIRONA CONTRA ELS EQUIPS FILIALS

El filial del Sevilla, el primer que va trobar el Girona, torna després de set cursos a 2a B

L'INTERÈS PRINCIPAL

Als clubs potents tenir el filial a 2a A els permet captar i fer créixer joves amb potencial
opinió

A la LFP hi sobren

Rubèn Miró

El debat sobre la conveniència de fer una lliga de filials és pretèrit, i sempre s'encén quan passen coses com les del partit definitiu en què el Sevilla Atlético va deixar sense ascens el Lleida. Jo tinc molt clar el que faria: seguir el model d'Alemanya o França. Allà hi ha filials competint amb la resta d'equips, però tenen un límit i no poden assolir una categoria professional. Doncs aquí ho organitzaria de la mateixa manera. Que els filials juguin, com a molt, a segona B. És també una qüestió de sentit comú. Perquè, què fa un equip a priori de formació –la realitat és que els B mouen molts més diners que la resta– en una lliga totalment professional? Cal afavorir els més petits i fer d'aquesta manera una competició millor i més atractiva. Torno a l'exemple del Sevilla. Tots els ingressos de ser a segona A salvarien la delicada economia d'un club com el Lleida, però a Nervión és molt poca cosa. Pura xavalla. No oblidem també la qüestió sentimental, que el futbol, al cap i a la fi, és això. Els filials no interessen a gairebé ningú i, en canvi, hi ha aficions històriques que mereixen gaudir del futbol professional.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.