“Mister, avui em podries dei­xar entre­nar per un dia.” Això és el que el tècnic de l'Hos­pi­ta­let, Ismael García, va dir al seu entre­na­dor quan era un juga­dor juve­nil. “Em va res­pon­dre que no, que no podia ser, però és que des de petit que m'ha interes­sat aquest món”, hi afe­geix el gallec. Una dècada després, amb 28 anys, ja està diri­gint un equip de segona B. Des que va arri­bar a l'Hos­pi­ta­let, el 6 de juliol pas­sat, García tre­ba­lla cada dia de vuit a vuit. No para ni sap el que és fer un dia de festa. El seu hàbitat, una sala grisa i fosca –fresca, això sí–, que fins no fa gaire només tenia un qua­dre d'elec­tri­ci­tat. Martí Cifu­en­tes va rea­dap­tar-la, va posar-hi un des­patx, i allà passa les hores, quan no hi ha par­tit o entre­na­ment, el nou inquilí de la ban­queta ribe­renca.

Tot i no haver tin­gut ni un sol dia de des­cans, García gau­deix de cada moment i no es queixa. Ans al con­trari. “El club no m'ha d'agrair tota aquesta dedi­cació, sóc jo qui he de donar les gràcies al club, perquè aquesta és l'opor­tu­ni­tat de la meva vida”, afirma Ismael García, que és cons­ci­ent que el seu nome­na­ment és una aposta de risc, forçada per la deli­cadíssima eco­no­mia de l'enti­tat: “Jonat­han Risueño [el direc­tor espor­tiu] ha demos­trat tenir una gran fe en mi, perquè no és gens fàcil posar a la ban­queta un noi de 28 anys, gallec, que ve de fora i que viurà la seva pri­mera experiència a segona B.”

Sobre l'edat i el fet que fins ara gai­rebé totes les seves experiències hagin estat en el fut­bol for­ma­tiu, García no hi dóna vol­tes. És humil, però molt segur. Con­fia en les seves apti­tuds i la seva cre­di­bi­li­tat davant de fut­bo­lis­tes més grans que ell. Només cal aten­dre bé al seu dis­curs con­tun­dent. “El DNI no entrena, el meu rol va asso­ciat a un càrrec, el de pri­mer entre­na­dor d'un club, i l'edat no con­di­ci­ona. Ho fa la per­so­na­li­tat”, explica el jove tècnic gallec, que està acos­tu­mat a ser el petit d'allà on va: “Sem­pre he estat el més jove. Vaig ser el més jove en el cur­set per treure'm el ter­cer nivell d'entre­na­dor, vaig ser el tècnic més jove del plan­ter del Dépor... Però tot això ha estat així perquè sem­pre he tin­gut les idees molt clares des del prin­cipi.” Tot ple­gat l'ha fet créixer a mar­xes forçades: “Sem­pre he anat més ràpid que els com­panys de gene­ració i he hagut de madu­rar abans. Això em dóna una segu­re­tat total, i em sento molt pre­pa­rat.”