LA CRÒNICA
Vorejant l'exageració, en les instal·lacions i en el control
Si des de la finestra de la Masia els nens que somiaven triomfar en el Barça veien el Camp Nou, a Manchester un pont alçat per sobre d'una intersecció de carreteres enllaça l'Etihad Stadium i la ciutat esportiva del Manchester City. L'Etihad, construït el 2002, té una estructura atractiva. La ciutat esportiva, la City Football Academy (CFA), acabada el 2014, té de tot. I tot fet a màxims, amb la millor qualitat possible en cada detall, per menor que sigui. L'estadi principal, on sol jugar l'equip filial, seria l'enveja de molts clubs de segona A. Els camps d'entrenament, cuidats permanentment, estan impecables. El camp indoor, útil sobretot per als més joves durant l'hivern, és una altra meravella, o com a mínim això diuen els que l'han pogut veure. I als edificis, tampoc hi falta res. Tot de luxe. Tot de meravella. I en un entorn aïllat, on no hi ha ningú que pugui accedir enlloc sense acreditació prèvia.
Tot està tan controlat que no pots obrir una porta sense activar-la mitjançant una acreditació. Un cop t'han donat permís per entrar, les atencions que reps són màximes, gairebé exagerades. Sempre, però, tenint present les limitacions, que no són poques. I no només rebem els periodistes. Els jugadors del Girona, per exemple, tenen prohibit fer o fer-se fotografies als espais interiors dels edificis. Sense el primer equip del City, que arribarà divendres, els gironins han ocupat el seu espai. Les habitacions, el menjador i totes les sales. I han pogut tastar els privilegis d'unes instal·lacions difícils de millorar. Els joves citizens de la CFA es deuen imaginar sovint travessant el pont cap a l'Etihad. El primer somni, però, ha de ser instal·lar-se a la ciutat esportiva, una garantia de rebre un tracte exquisit a tots els nivells. En l'educació també assoleixen una de les valoracions més altes. Un club que es vol fer gran ha de començar per baix.