“La tem­po­rada pas­sada, ens vam que­dar a les por­tes de tots els títols. Vam fallar en moments pun­tu­als, moments clau, però tot ser­veix d'apre­nen­tatge i per madu­rar com a bloc. La der­rota dol, però et fa créixer. En la lliga ens vam que­dar a un punt de l'Ath­le­tic, se'ns va esca­par la copa de la Reina en la final con­tra l'Atlético i en la Cham­pi­ons vam que­dar fora de les semi­fi­nals per un gol del PSG quan fal­ta­ven qua­tre minuts per forçar la pròrroga allà a París. La veri­tat és que ens va dol­dre espe­ci­al­ment fer un any en blanc, perquè, a més, va coin­ci­dir amb el nos­tre pri­mer any com a equip pro­fes­si­o­nal. Pot­ser per això aquesta tem­po­rada encara tenim més fam d'èxits. La lliga i la copa tor­nen a ser l'objec­tiu pri­o­ri­tari, i a Europa, llicència per somiar. La Cham­pi­ons és una com­pe­tició que ens agrada i ens motiva. Equips com el Wolfs­burg i l'Olym­pi­que de Lió tor­nen a ser els grans favo­rits, però som el Barça. Per filo­so­fia de club hem d'aspi­rar a tot. Aquesta és la men­ta­li­tat.” Decla­ració d'inten­ci­ons d'una de les capi­ta­nes. Autocrítica cons­truc­tiva i ambició abso­luta. Carta oberta de Marta Unzué al repte majúscul de la tri­ple corona.

El Barça femení debuta avui en la Cham­pi­ons. En el record recent, el dolorós gol de la bra­si­lera Cris­ti­ane de Souza Silva a l'Stade Sébas­tien Charléty de París que apar­tava les blau­grana de les semi­fi­nals de la tem­po­rada pas­sada. En l'horitzó, Car­diff 2017. El camí cap a la final del Car­diff City Sta­dium comença avui a Minsk. Dimarts, l'expe­dició blau­grana va volar ja cap a Bie­lorússia per adap­tar-se mínima­ment a les con­di­ci­ons cli­ma­tològiques del país i aquest mig­dia (15 h) s'estre­narà en els set­zens de final con­tra un dels nou­vin­guts a la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal. L'estat del ter­reny de joc, el fred i la poca infor­mació del rival difi­cul­ten el debut, però la tor­nada al Mini­es­tadi juga a favor. “El Minsk és un rival física­ment fort. Serà un par­tit com­pli­cat en aquest sen­tit. Sabem del poten­cial físic d'algu­nes juga­do­res del Came­run i de Nigèria que tenen a la plan­ti­lla. Però tàcti­ca­ment crec que som un equip més tre­ba­llat i hau­rem de demos­trar-ho. I si tenim un acci­dent, sem­pre ens que­darà el Mini. L'objec­tiu torna a ser dis­fru­tar i ja veu­rem on som al mes de maig”, expli­cava dilluns Xavi Llo­rens en el media day de l'equip abans de l'últim entre­na­ment a la ciu­tat espor­tiva i de volar cap a ter­ri­tori bie­lorús.

Molts ulls tor­na­ran a estar posats en Ale­xia Pute­llas que arriba a la cita en estat de gràcia després del seu hat-trick el cap de set­mana pas­sat al camp del Rayo. “La Cham­pi­ons sem­pre és espe­cial. L'equip en té ganes i l'objec­tiu és man­te­nir la bona dinàmica de joc i de resul­tats d'aquest inici de lliga”, asse­gura la de Mollet. Mar­car sem­pre és pri­mor­dial a Europa pel valor doble dels gols, però també serà bàsic man­te­nir la fia­bi­li­tat defen­siva mos­trada fins ara en la lliga. Qua­tre jor­na­des de lliga [Tene­rife, Santa Teresa, Real Soci­e­dad i Rayo], zero gols en con­tra. Laura Ràfols, l'altra capi­tana, és una de les artífexs de la solvència de l'equip sota els pals, al cos­tat de San­dra Paños, que avui tor­narà a la titu­la­ri­tat amb tota pro­ba­bi­li­tat després de des­can­sar diu­menge en el par­tit a Madrid. “Tenim una plan­ti­lla que ens per­met ser ambi­ci­o­ses. Pot­ser la millor que hem tin­gut mai. L'any pas­sat vam arri­bar als quarts de final. Veu­rem què som capa­ces de fer aquest any”, diu Ràfols.