El Nàstic tenia ahir un partit per demostrar que està viu, però en va sortir més enfonsat. El 3-0 que va rebre al camp del penúltim, un Almeria més conscient del que s'hi jugava, el deixa atrapat en l'última posició, amb només 6 punts de 33 i la zona de permanència a cinc punts. Els números són durs, i les sensacions també. El Nàstic va mostrar ahir a l'Estadio de les Juegos Mediterráneos les seves carències habituals –manca d'idees i convicció en atac, i feblesa i nervis en defensa– i, a més, una preocupant falta d'ànima, de caràcter. Molt passiu, va regalar la primera meitat –en què Vicente Moreno va provar sense sort de jugar amb tres centrals–, un fet que l'Almeria va aprofitar per avançar-se amb el gol d'Antonio Puertas (28'). Si a la segona part, en què Moreno va restituir el 4-4-2, es podia esperar alguna reacció, va quedar anul·lada amb l'expulsió de Valentín (52') i el segon gol de Puertas (68'). A partir d'aquí, el Nàstic es va moure sense esma pel camp i va acabar rebent el tercer, de Quique (92'), per fer encara més dura la derrota. Vicente Moreno és un entrenador que té crèdit per tot el que ha donat al Nàstic en les últimes temporades, però, en futbol, ni el més gran heroi el té il·limitat. Un gol significatiu L'1-0 va resumir el partit. Pozo va tenir fe i va salvar una pilota que Uche veia fora, ajudant-se fins i tot amb el cap des de terra, va aixecar la mirada i va fer una centrada que Joaquín va prolongar amb el cap i Puertas va rematar a la xarxa, tots dos massa còmodes. La resta de la primera meitat va ser per l'estil: convicció local, amb arribades a l'àrea rival, i poca intensitat dels visitants, que mai no van inquietar el porter Casto. Va semblar que després del descans, aparcat el dibuix tàctic dels tres centrals del primer temps, el Nàstic donava senyals de vida, però quan un equip està malament tot se li gira en contra. Una mala decisió de Gerard Valentín, que ja tenia una targeta groga, en una entrada a Fidel li va costar la segona amonestació i l'expulsió, fent més que complicada qualsevol reacció dels tarragonins. Malgrat això, buscant tocar la pilota per acostar-se combinant a l'àrea rival, el Nàstic, sense fer res de l'altre món, va arribar a provocar una certa tensió a les graderies, un fet que demostrava que, amb més ambició, amb més passió, els grana haurien pogut jugar amb els nervis de l'Almeria i la seva afició, que no estan per tirar coets en l'aspecte anímic. Però el Nàstic amb prou feines els va fer pessigolles i no va trigar a rebre un altre cop dur: el 2-0, un golàs d'Antonio Puertas, que va conduir la pilota amb poca oposició i va batre Dimitrievski amb un xut ras i col·locat des de la frontal de l'àrea. Era evident que allò era la sentència, perquè ja no s'esperava cap mena de resposta del Nàstic. Fins al final, Dimitrievski, amb bones intervencions, només va poder demorar l'arribada del tercer gol dels locals.