Un inici bipolar

El final de l'estiu i l'inici de la tar­dor ha estat un període d'emo­ci­ons for­tes al Camp de Tar­ra­gona. Per pri­mer cop a la història, dos equips de ter­ri­tori estan com­pe­tint en la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal. El pri­mer plat fort d'aquesta tem­po­rada històrica serà el derbi de diu­menge a la capi­tal del Baix Camp. Que el Reus i el Nàstic es juguin les cas­ta­nyes a segona A no s'havia vist mai en la vida. Serà una cosa inèdita. Una cita que per­du­rarà en la memòria del fut­bol tar­ra­goní. Els dos equips, a més, hi arri­ben després d'haver fet dues arren­ca­des gai­rebé antagòniques. El pri­mer terç de tem­po­rada del Reus ha estat gai­rebé rodó, ja que l'equip s'ha con­ver­tit en la gran sor­presa de la cate­go­ria, men­tre que l'inici del Nàstic més val obli­dar-lo. Els grana ocu­pen, per demèrits pro­pis, l'última posició de la clas­si­fi­cació.

Tot i la bipo­la­ri­tat dels dos ini­cis, les últi­mes set­ma­nes han ser­vit per posar mati­sos. Ni tot són flors i vio­les per al Reus ni el Nàstic ho té tot per­dut. Al con­trari. Al Baix Camp tres der­ro­tes con­se­cu­ti­ves han fet rebai­xar els nivells d'eufòria, men­tre que a Tar­ra­gona les últi­mes dues victòries han reac­ti­vat l'equip i l'han apro­pat a la zona de per­manència. Això és molt llarg i no hi ha res dic­tat. De fet, l'exem­ple més gràfic de com poden can­viar les coses en poc temps és la sepa­ració que hi ha ara entre els dos equips, que és de 7 punts, quan fa només tres set­ma­nes la diferència era de 14.

Tot i la petita mala ratxa de resul­tats del Reus, el con­junt del Baix Camp ha fet un pri­mer terç de tem­po­rada per emmar­car i guar­dar com a record. La política de fit­xat­ges del club un cop asso­lit l'històric ascens va ser man­te­nir els fut­bo­lis­tes impor­tants la tem­po­rada pas­sada i incor­po­rar gent més bre­gada. Sense llançar la casa per la fines­tra, això sí. I el resul­tat d'aquesta con­junció no hau­ria pogut ser més rodó. Natxo González ha acon­se­guit donar con­tinuïtat a les vir­tuts que tenia l'equip el curs pas­sat –sobre­tot la soli­desa, ja que el Reus és el menys gole­jat jun­ta­ment amb el líder– i, amb una pro­posta fut­bolística des­ta­ca­ble, el con­junt del Baix Camp ha demos­trat tenir capa­ci­tat com­pe­ti­tiva per superar qual­se­vol rival.

Cara a Reus i creu a Tar­ra­gona. Després de que­dar-se a un pas de l'ascens a pri­mera, hi havia trem­pera aquest curs al Nàstic. La plan­ti­lla, però, es va refor­mar amb pro­fun­di­tat, van mar­xar alguns dels pilars i van arri­bar juga­dors exòtics. El resul­tat de tot ple­gat no ha rut­llat. A l'equip li està cos­tant molt tro­bar aquell model de joc que fa tan sols uns mesos enllu­er­nava tot­hom. Només d'aquesta manera es pot expli­car que el Nàstic no acon­seguís la pri­mera victòria fins a la jor­nada 13. Ara, en tot cas, n'ha enca­de­nat un parell i les pers­pec­ti­ves han millo­rat.