Per fregar-se els ulls. És mirar la classificació de segona i entendre per què el futbol és una cosa que enganxa. El Nàstic, que fa dues setmanes va empatar a casa contra l'Alcorcón en un partit que semblava sentenciar-lo, està ara fora de la zona de descens. Coses que té la segona, una categoria en què donar alguna cosa per assentada és una temeritat. Els tarragonins no han aconseguit encara res, continuen tenint mancances preocupants i la situació segueix sent complicada, perquè la part baixa està molt ajustada. Però de la mateixa manera que hi ha arguments per frenar l'eufòria, n'hi ha d'altres per creure que això de salvar-se no és, ni de lluny, cap utopia. El primer, el resultat que es va aconseguir ahir en un escenari de la dificultat de La Romareda. Un 1-2 amb remuntada. També compta l'actitud. Aquest bloc, que fa no gaires setmanes caminava perdut en la grisor de les tenebres, sense esma ni esperit, té ara gana. Haver recuperat la fam, en aquest negoci, té un pes bestial. El matx d'ahir n'és una bona mostra. El Saragossa va avançar-se de seguida, després d'una pèrdua de pilota molt evitable, però el Nàstic va mantenir l'aposta –tan valenta com temerària– de buscar el Saragossa a dalt i va capgirar el resultat gràcies a un bon xut de Delgado i una rematada de cap incontestable de Daisuke Suzuki. Després de 22 jornades a la zona de descens, les coses es veuen ara d'un altre color.

Juan Merino va mantenir l'aposta de jugar amb tres homes al darrere i dos carrilers, i ho va fer, a més a més, amb la consigna de sortir a mossegar el Saragossa. D'entrada, la jugada li va sortir molt malament, perquè una pèrdua de pilota molt innocent al centre del camp va propiciar el primer gol (4'). Lanzarote va assistir Ángel, que és més ràpid que els centrals del Nàstic i ho va demostrar. Va marxar amb la pilota als peus i, quan va tenir la possibilitat de xutar, ho va fer sense pensar-s'ho. Manolo Reina no hi va poder fer res. El mal estava fet, i hauria pogut ser major si, quatre minuts després, el pal no hagués intercedit per refusar un altre xut d'Ángel. Aquella ocasió va fer despertar el Nàstic, que va agafar la batuta del partit i no la va deixar. El Saragossa és un equip marcat pel neguit de qui està cridat a pujar i viu més a prop de l'extraradi que de la noblesa. Així, després que els tarragonins avisessin amb un parell de rematades d'Emana i de Delgado, els mateixos dos jugadors van aparèixer per fer el gol de l'empat (29'). El mitjapunta camerunès va assistir amb mestria l'atacant xilè, que es va col·locar molt bé la pilota i va etzibar un xut precís. L'esfèrica va entrar arran del pal. Amb l'1-1 el Nàstic va anar a buscar el Saragossa més amunt, i va ofegar els aragonesos. Sense generar perill, això sí.