El futbol es basa, moltes vegades, a saber aprofitar les oportunitats que els partits donen, estar encertat, o afortunat, en el moment decisiu. Fins fa poc, al Nàstic, immers en el negativisme, bloquejat per una situació delicada de la qual no podia sortir, tot li anava al revés. Si alguna cosa podia sortir malament, sortia malament. Ara, en canvi, viu una altra dinàmica, un altre estat anímic, i ahir es va manifestar de manera clara i èpica. En una acció penjada a l'àrea amb la pressa del minut 94, a Manu Barreiro, després d'uns rebots, li va caure la pilota ben a prop, i la va engaltar amb fe lluny de l'abast d'un impotent Razak. El gol, agònic, va donar al Nàstic la tercera victòria consecutiva, que li permet saltar fins al quinzè lloc i ampliar fins a tres els punts de marge respecte a les places de permanència. Una situació inimaginable fa només tres setmanes, quan l'equip tarragoní era cuer.

El gol de Barreiro va arribar quan el Nou Estadi, que intuïa que l'1-1 que figurava en el marcador seria definitiu, lamentava que el seu equip no hagués sabut aprofitar una hora i quart de superioritat numèrica per l'expulsió del visitant Pedro Ríos (16'). I és que el partit no va trigar a fer un gir favorable al Nàstic, que va redreçar un inici no gaire prometedor: poc intens d'entrada, va rebre el 0-1 en un contraatac en què el Còrdova va agafar la defensa grana desguarnida –ahir també de tres, i dos carrilers– i en què Rodri es va avançar amb facilitat a la defensa per marcar a centrada de Pedro Ríos (9'). Poc després, però, va arribar el minut clau: el mateix Ríos, en una acció impròpia d'un futbolista experimentat, va etzibar un cop de colze a Delgado, amb la jugada a uns quants metres de distància, que un dels assistents va veure. L'àrbitre li va ensenyar la vermella. En la falta, Tejera va penjar la pilota al segon pal i Perone va rematar amb el cap de forma parabòlica, superant Razak per sobre (17'). En un tres i no res, el partit havia canviat. Amb una mescla de fortuna i convicció, el Nàstic havia aprofitat el seu moment, però calia acabar la feina. Tenia molts minuts, però el Còrdova no li ho va posar fàcil. Ben col·locat, va reduir espais i, en atac, trobava solucions per fer transitar la pilota prop de l'àrea de Reina. El Nàstic, per la seva banda, tocava amb paciència per trobar forats. Abans del descans només en va veure un Madinda, que va posar una pilota interior per a un Emana que va xutar desviat (39').

Després del descans, l'entrada de Jean Luc i Àlex López per Madinda i Bouzón va donar un caire més ofensiu al 3-5-2, si fa no fa el mateix dibuix presentat d'entrada per un Còrdova que, des de l'expulsió, treballava amb un 4-4-1. Els andalusos, cada cop més replegats i conscienciats a no permetre continuïtat en el joc per conservar l'1-1, tot un tresor, es van salvar del segon gol del Nàstic gràcies a la falta de precisió d'Emana en una rematada rebutjada per Razak (50'); de Tejera en un xut des de la frontal (54'); de Barreiro després d'un bon control orientat (77'), i de Delgado en un xut innocent en bona posició (83'). Tot i la inferioritat, el Còrdova també va tenir el seu moment, un xut d'Aguza que va sortir a prop del pal dret de Reina, dels que fa poques setmanes els rivals posaven a dins. Ara, però, el Nàstic, ja sigui pel revulsiu que ha suposat el canvi de tècnic, per la frescor dels reforços d'hivern o pels resultats positius que alimenten la confiança, està en un moment guanyador i, en lloc del gol de la derrota, el que va arribar, en el minut 94, va ser l'esclat de l'eufòria, amb l'èpica, ara, també d'aliada.