Empa­tar no sem­pre és un bon negoci i per al Girona B aquest any s'està con­ver­tint en una llosa molt pesant. I és que ahir els de Javi García van empa­tar (1-1) per tret­zena vegada aquesta tem­po­rada i van dei­xar esca­par una bona opor­tu­ni­tat de sor­tir de la zona baixa de la clas­si­fi­cació. A més, l'empat va ser con­tra un rival directe, el Sant Cugat, i en un par­tit en què en el temps afe­git els giro­nins van enviar dos xuts al pal i van veure com els visi­tants van treure dues pilo­tes sobre la línia de gol.

L'acti­vi­tat frenètica dels últims com­pas­sos del par­tit no va tenir res a veure amb el que s'havia vist durant els noranta minuts El filial gironí va tenir tot el domini de la pos­sessió i el con­trol del par­tit, però amb prou fei­nes va arri­bar a gene­rar perill. La falta de pro­fun­di­tat en els atacs pel mig i la falta de rema­ta­dor en les cen­tra­des dels car­ri­lers van evi­tar que els atacs dels giro­nins es traduïssin en clares oca­si­ons. El Sant Cugat, ben orde­nat en defensa, va inter­pre­tar el par­tit a la per­fecció i va fer molt mal al con­tra­a­tac. De fet, en un dels pri­mers que va tenir, Cane va pro­vo­car un penal de Mar­cel i Didi ho va apro­fi­tar per avançar els valle­sans (16').

Amb el resul­tat en con­tra el Girona B no va estar còmode i tot i freqüentar l'àrea visi­tant cons­tant­ment les millors oca­si­ons van seguir sent del Sant Cugat, que no ho va apro­fi­tar per rema­tar el par­tit. Però quan pit­jor pin­tava per als giro­nins, Moha va rema­tar de cap a la xarxa una falta late­ral cen­trada magis­tral­ment per Pol Ros i va tor­nar a donar vida al par­tit (71'). Amb l'1-1 els blanc-i-ver­mells van bus­car la victòria amb més insistència i van dis­po­sar de les oca­si­ons que no havien tin­gut fins lla­vors, sobre­tot en l'afe­git, però la falta d'encert els va con­dem­nar a sumar només un punt.+++