Novem­bre del 1970. Imma­cu­lada Cabe­cerán, a 17 anys, bus­cava una espat­lla que l'ajudés a fer rea­li­tat un somni. No era un sim­ple anhel de joven­tut. Volia orga­nit­zar una secció feme­nina de fut­bol amb l'aixo­pluc del FC Bar­ce­lona. Eren temps difícils per a les heroïcitats, i encara més si aques­tes por­ta­ven el segell d'una dona al dar­rere. Però Cabe­cerán va tro­bar en l'ales­ho­res pre­si­dent, Agustí Mon­tal, el suport neces­sari per esta­blir les bases d'aquell pro­jecte. Es va fer una crida amb un anunci a la premsa de l'època i van reu­nir un grup de valen­tes que el 25 de desem­bre d'aquell mateix any van dis­pu­tar el pri­mer par­tit de fut­bol femení al Camp Nou con­tra la UD Cen­te­lles (el par­tit va aca­bar 0-0 i van aca­bar gua­nyant les bar­ce­lo­ni­nes en els penals).

Ha plo­gut molt des d'ales­ho­res. Aquell grup de pio­ne­res només van escriure el capítol ini­cial. Ara, qua­ranta-set anys després, el Barça femení con­ti­nua escri­vint la història. Amb lle­tres d'or. Coses del destí, just el dia de la defunció del pre­si­dent que va obrir les por­tes del fut­bol femení al club, el Barça va gua­nyar ahir 0-1 al Malmö Idrotts­plats el Rosen­gard de la bra­si­lera Marta Viera, en l'anada dels quarts de final de la Cham­pi­ons. Mon­tal i Antoni Rama­llets, un altre dels noms pro­pis d'aquells durs començaments, ja no hi són entre nosal­tres, però segur que van som­riure des d'allà dalt amb el gol de Leila Oua­habi ahir a Suècia.

D'aquell grup de valen­tes que aquell 25 de desem­bre, ves­ti­des amb samar­reta blanca i pan­ta­lons blaus, dona­ven aque­lles pri­me­res pun­ta­des de pilota a l'estadi, a tot un Barça femení, ja amb l'eti­queta de secció ofi­cial al dar­rere, olo­rant les semi­fi­nals de la màxima com­pe­tició euro­pea. Magnífic resul­tat és el 0-1 acon­se­guit ahir a Malmö per les noies de Xavi Llo­rens per mirar de tren­car la maleïda bar­rera dels quarts.

El Barça va fer un par­tit molt seriós i durant la pri­mera mei­tat va con­tro­lar el joc, jugant moltíssim a camp rival. Jenni Her­moso (7') i Vicky Losada (21') van avi­sar a Muso­vic amb dues apro­xi­ma­ci­ons tímides. El Barça tenia el con­trol però li fal­tava mate­ri­a­lit­zar i el premi gros va arri­bar al minut 45 amb un xut encre­uat de Leila, que va caçar un mal refús de la defensa del Rosen­gard per fer el gol del tri­omf. Tot just el pri­mer gol de la tem­po­rada de Leila, i just el dia que feia 24 anys. Coses del fut­bol.

La lesió de Lotta Sche­lin li va venir bé també al Barça, que en la segona mei­tat va saber con­te­nir els atacs de l'equip suec. Enorme la rere­guarda i enorme San­dra Paños sota els pals, sobre­tot en una acció davant Mar­tens que hau­ria sig­ni­fi­cat l'empat.

Dime­cres, segon assalt al Mini (19 h). El Barça olora les semi­fi­nals per pri­mer cop a la seva història. Llicència per somiar.