Doncs sí, la veri­tat. Vaig arri­bar a casa, no tenia ni gana, i vaig tor­nar a mirar el par­tit perquè l'esta­ven fent per la tele­visió... Devien ser els ner­vis. Ben­vin­guts siguin. Però ara toca tor­nar a la nor­ma­li­tat.

És molt impor­tant sobre­tot per al nos­tre futur. La gent cada cop creu més en nosal­tres i això ja no s'atura. Però hem de tenir ben clar que toca tenir els peus a terra, perquè s'ha vist que és a base de tre­ball i de constància que pots arri­bar on somies.

A veure, està clar que l'èxit és gua­nyar títols. Però s'ha de ser rea­lis­tes del con­text en què estem, que és el fut­bol femení esta­tal, i fa anys ningú hagués dit que un club de la lliga arri­ba­ria a unes semi­fi­nals de la Cham­pi­ons. I nosal­tres ho hem fet, amb tre­ball, creure en el que fem i també s'ha de dir, amb sor­te­jos favo­ra­bles. Però això és esport, tot costa moltíssim, i l'equip cada cop és més com­pe­ti­tiu i creix molt ràpid.

El crei­xe­ment es veu sobre­tot en el dia a dia, inde­pen­dent­ment que després es gua­nyin títols o no i s'escapi la lliga o no. L'any pas­sat ja vam créixer molt, enguany con­ti­nuem i si es fan les coses bé, està clar que com­pe­tiràs sem­pre i al final els èxits aca­ba­ran arri­bant. Però també hi ha uns rivals que tre­ba­llen i llui­ten pel mateix.

Bé, no s'ha d'obli­dar que la tem­po­rada pas­sada, tot i que vam estar a un gol de pas­sar, el PSG va ser molt supe­rior al llarg dels 180 minuts i el resul­tat, va ser també molt curt pel que es va veure. Veu­rem què passa enguany, tot i que crec que no hi tanta diferència. El PSG encara ha cres­cut més i ha can­viat d'entre­na­dor, però també crec que nosal­tres som molt millor equip que l'any pas­sat i hem gua­nyat molt amb juga­do­res de fora que ens han permès donar un pas pel que fa a qua­li­tat com­pe­ti­tiva. Però som rea­lis­tes. Ho inten­ta­rem però és molt difícil.

Segur que hi haurà una moti­vació fins i tot més gran i també pot ser­vir per afron­tar l'eli­mi­natòria amb més con­fiança. Dependrà de com comenci tot.

No hi ha límit. L'avan­tatge del que estem fent és que com no hi ha límit, sem­pre tre­ba­llem per millo­rar. Si algun dia arribéssim a gua­nyar la Cham­pi­ons, després ja podria exis­tir una bai­xada, però fins que no arri­bes al sos­tre, només es tracta d'anar pujant i pujant cada cop més.

Tot el que es va viure no fa res més que con­ti­nuar donant-nos força per asso­lir els nos­tres objec­tius. I també pot ser­vir de cara als mals moments o per les decep­ci­ons, per recor­dar que amb tre­ball es poden asso­lir moments com el de dime­cres.

Crec que és posi­tiu que el duel es dis­puti en menys d'un mes. Si a més a la lliga ho fem bé, la gent s'engan­xarà i crec que encara vindrà més gent, perquè són unes semi­fi­nals. Les juga­do­res han fet mèrits perquè així sigui i es pugui arri­bar a una xifra històrica.

Crec que algun dia arri­barà. Però pri­mer s'ha d'omplir el Mini i lla­vors, que la direc­tiva deci­deixi si s'ha de donar un pas més enda­vant. De moment, jugar al Mini ja és un plaer i un orgull, i a les juga­do­res les motiva molt.

Pre­ci­sa­ment per això vaig donar festa a l'equip per l'endemà del par­tit. L'entre­na­ment hagués estat dis­pers i hagués ser­vit de poc. Ara toca el Tacu­ense i som cons­ci­ents del que ens juguem, ja tocarà pen­sar en l'eli­mi­natòria con­tra el PSG.

Per això tocarà posar molta atenció a tots els par­tits. I no serà fàcil, perquè en qual­se­vol moment podem enso­pe­gar. Però serà el pa de cada dia fins al final de tem­po­rada. I a Tene­rife ens esta­ran espe­rant encara amb més ganes, després del que hem fet a Europa.

Volem gua­nyar-la. Si després l'Atlético fa les coses millors, doncs tocarà feli­ci­tar-lo. Però pen­sem en posi­tiu i bus­ca­rem superar-les d'aquí al final.