Per cir­cumstàncies per­so­nals vaig haver de dei­xar d'entre­nar. Però des de fa uns mesos que en torno a tenir ganes i ara s'han donat les cir­cumstàncies. No tenia pen­sat que fos tan aviat, però tinc amis­tat amb una per­sona de la direc­tiva del Vila­nova i, amb la mala situ­ació de l'equip, les coses es van pre­ci­pi­tar.

Jo mai he dei­xat d'estar vin­cu­lat al fut­bol. I no només parlo de l'elit; sem­pre he seguit la segona B i la ter­cera divisió. Però, a més, des de l'última vegada que vaig entre­nar un equip l'únic que ha can­viat són els ter­renys de joc. En les cate­go­ries regi­o­nals els camps abans eren de terra i ara són de gespa arti­fi­cial i, per aquest motiu, ara s'inten­tar jugar una mica més la pilota. A banda d'això i pot­ser una mica la manera d'entre­nar, el fut­bol sem­pre ha estat igual.

Crec que no és el moment de fer valo­ra­ci­ons, de si l'equip és millor o pit­jor o què li falta. Jo tinc la meva opinió i al final de tem­po­rada ja en farem balanç amb la direc­tiva. La situ­ació és la que és: han pas­sat un munt de juga­dors i dos entre­na­dors que segur que van fer tot el que van poder. Ara el millor que podem fer és tre­ba­llar al màxim i inten­tar acon­se­guir l'objec­tiu.

Però això és impor­tant? A vega­des pre­gun­tes i tal entre­na­dor fa només un any que entrena, l'altre ve d'entre­nar juve­nils... Jo he entre­nat en totes les cate­go­ries i fa molts anys que estic vin­cu­lat a mit­jans de comu­ni­cació; per alguna cosa deu ser. Tinc experiència d'haver jugat tota la vida, ana­lit­zant par­tits... A tot­hom li agrada jugar bé i així nor­mal­ment arri­ben les victòries, però també vull trans­me­tre als juga­dors que també hi ha altres mane­res. Intento impo­sar als meus juga­dors que s'ha de córrer, tre­ba­llar molt i tenir caràcter.

Penso que estan men­ta­lit­zats de poder-ho tirar enda­vant. Però ja ho vaig dir al prin­cipi: això no serà fàcil. Per gua­nyar s'haurà de suar sang perquè la situ­ació no és gens bona. Això és el que intento trans­me­tre als juga­dors: estic con­vençut que ens podem sal­var, però hau­rem de suar i picar molta pedra.

Veient com ha anat la tem­po­rada, pot­ser aquell objec­tiu era irreal. Però com he dit, ara no és el moment de par­lar d'això. Ara toca inten­tar tre­ba­llar amb el que tenim, que tot sigui dit, entre lesi­ons i san­ci­ons, per a la set­mana que ve és ben poc.