1a femenina

Futbol femení

Després de tocar el cel

Algunes empreses de la zona ja s'han interessat per involucrar-se en el projecte de l'AEM

El club de la Terra Ferma té ara com a gran objectiu l'ascens del primer equip a la màxima categoria femenina

Després d'un parell de set­ma­nes en què han pogut cele­brar i pair l'èxit i tot el boom mediàtic que ha des­en­ca­de­nat –“Ho agraïm, però estem una mica sobre­pas­sats”, con­fessa l'entre­na­dor Dani Rodrigo, que fins fa pocs dies encara ate­nia entre­vis­tes per a la tele­visió–, a l'AEM ja pen­sen en el pas següent. Després del tri­omf històric del seu equip infan­til i con­ver­tits des de fa anys en el club de referència de la zona de Lleida en fut­bol femení, l'èxit ha donat impuls a un pro­jecte que busca, com a cire­reta del pastís, l'ascens del pri­mer equip a la màxima cate­go­ria esta­tal. A part de rea­fir­mar la idea, el tri­omf ha ser­vit per donar visi­bi­li­tat al pro­jecte, un fet que ha pro­vo­cat que en tan sols dues set­ma­nes hagin apa­re­gut ja un parell d'empre­ses interes­sa­des a patro­ci­nar els equips feme­nins del club.

“Ara toca seguir tre­ba­llant i mirar de con­so­li­dar el nos­tre pro­jecte; segui­rem apos­tant per la fórmula de tenir alguns equips feme­nins com­pe­tint con­tra nois, amb l'objec­tiu final de millo­rar el nivell de les nos­tres noies”, explica el pre­si­dent de l'enti­tat, Ser­gio González. “Estem tre­ba­llant per crear la nos­tra pròpia idea. Al final, nosal­tres només ens podem nodrir de juga­do­res de la zona de Tar­ra­gona i de les que for­mem nosal­tres: com més nenes i més nivell de for­mació, més juga­do­res bones sor­ti­ran”, afe­geix Dani Rodrigo, entre­na­dor de l'infan­til i del pri­mer equip de l'enti­tat. El que és clar és que la cosa rut­lla: “Aquesta gene­ració és molt bona, però per sota també venen juga­do­res de molt nivell”, diu el tècnic.

Un salt massa gran

Per les juga­do­res que aca­ben l'etapa infan­til (nou, en total), el pas següent ja és direc­ta­ment la cate­go­ria sènior, con­tra fut­bo­lis­tes que en alguns casos els doblen l'edat. “A Gal·les, per exem­ple, les noies juguen amb els nois fins als 16 anys. Aquí, almenys, ho hauríem de pro­var. Pot­ser gua­nyar la lliga no, però estic con­vençut que aquest grup, l'any que ve podria com­pe­tir per­fec­ta­ment en la cate­go­ria cadet mas­cu­lina”, diu Rodrigo, cons­ci­ent que el salt actual és “massa gran”: “També seria posi­tiu poder jugar en la lliga juve­nil-cadet feme­nina, però ens hem de des­plaçar massa i econòmica­ment no és pos­si­ble”, con­clou el tècnic. Sense aquest pas inter­medi, doncs, la solució ara és pas­sar direc­ta­ment a un dels tres equips sèniors de l'enti­tat. Ho faran, però, després d'haver tocat el cel i d'haver fet història –mai cap equip exclu­si­va­ment for­mat per noies havia gua­nyat una com­pe­tició mas­cu­lina–, amb el con­ven­ci­ment que han posat el seu gra­net de sorra en l'evo­lució i la visi­bi­li­tat d'un fut­bol femení que lluita per fer-se gran.

Referència a Lleida
Per les comarques de Ponent, no hi ha equip amb més prestigi en el futbol femení que l'AEM. El club lleidatà té un equip en la segona màxima categoria estatal i dos, a preferent i a segona divisió catalana. Només el Pardinyes els fa ombra a la zona.
110
noies
té el club, que aspira a ampliar el nombre la temporada que ve.
2
equips
femenins del club del Segrià competeixen en la lliga contra nois. A banda de l'infantil campió, també tenen un equip benjamí.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.