Per gran pres­su­post que mane­gui, la Damm es manté en l’elit del fut­bol juve­nil esta­tal amb un gran hàndi­cap: no pot ofe­rir una sor­tida directa a un equip sènior. El con­junt cer­ve­ser fa qua­tre tem­po­ra­des que es clas­si­fica entre els cinc millors del grup 3 de la divisió d’honor juve­nil i es manté a gran nivell tot i tenir transatlàntics al cos­tat: no només el Barça i l’Espa­nyol, sinó també equips pro­fes­si­o­nals com el Nàstic, el Mallorca, el Sara­gossa o el Girona, o enti­tats de segona B com ara el Cor­nellà o l’Atlètic Bale­ars. En un moment en què el fut­bol en cate­go­ries infe­ri­ors agafa dinàmiques del mer­cat més cru, la Damm manté la volun­tat for­ma­tiva i obte­nint bons resul­tats.

“El que nosal­tres inten­tem és pro­te­gir el juga­dor”, explica Roger Gar­cia, entre­na­dor i direc­tor espor­tiu de la Damm: “Llui­tem con­tra equips amb fili­als aquí i també de fora perquè ara els repre­sen­tants ofe­rei­xen als juga­dors mar­xar on sigui. En par­tits de fut­bol de base pots veure molts repre­sen­tants, obser­va­dors del Màlaga, del Còrdova, del Vila-real, de l’Atlético, i és clar, la temp­tació és molt gran.” La pro­tecció que ofe­reix la Damm davant aquest mer­ca­deig es basa en alguns casos en un blin­datge econòmic i també a acon­se­llar els juga­dors sobre la millor pos­si­bi­li­tat per a les seves car­re­res. “Nosal­tres no volem que mar­xin juga­dors perquè després els dei­xin tirats. Aquí els bequem, els donem una for­mació i els expli­quem qui­nes són les millors opci­ons que poden pren­dre un cop aca­bin el seu peri­ple a juve­nil”, diu Roger Gar­cia. En aquest sen­tit, el paper de Roger Gar­cia, novell com a pri­mer entre­na­dor en una ban­queta, és interes­sant ja que ha estat un juga­dor amb una tra­jectòria dila­tada. “El més impor­tant és no enga­nyar el juga­dor perquè una cosa és la divisió d’honor juve­nil i l’altra el fut­bol d’elit, on no tot­hom té cabuda”, admet Roger, que, a banda del pro­jecte ini­ciat a la Damm, cele­brarà la ter­cera edició del Cam­pus Gar­cia Junyent al cos­tat dels seus ger­mans Òscar i Genís. “En aquest ambi­ent for­ma­tiu, on ni el resul­tat ni la clas­si­fi­cació són l’impor­tant, em sento molt còmode. És un gran apre­nen­tatge per començar com a entre­na­dor”, afirma.