La primera part del partit contra el Valladolid, en la penúltima jornada de lliga, va ser la culminació de l’obra de Natxo González al Reus. Va tenir tot allò que el tècnic basc volia per al seu equip: solidesa defensiva i protagonisme amb la pilota, ordre al darrere i dinamisme al davant. Hi van afegir, a més, efectivitat, l’únic defecte del Reus aquesta temporada. Va ser una demostració, també, de la competitivitat, la intensitat, que Natxo demana sempre als seus. Malgrat no tenir res en joc, el Reus va mostrar el millor nivell contra un equip que lluitava per classificar-se per a la fase d’ascens, que no disputa per culpa d’aquella derrota (2-0). Va ser, en definitiva, el resum del llegat que deixa al Reus Natxo González, que ha tancat tres temporades en la segona etapa al club roig-i-negre i que ja ha estat presentat com a nou tècnic del Saragossa.

Exigent i ambiciós, Natxo ha ajudat el Reus en la professionalització de tots els estaments del club que es buscava amb l’arribada de Joan Oliver com a màxim accionista. Per al primer equip, volien una manera d’entrenar totalment equiparable a qualsevol equip de primera, deixant enrere el semiamateurisme dels llargs anys a tercera i segona B, i el seu perfil treballador i minuciós hi ha encaixat a la perfecció.

Sobre el terreny de joc, ha aconseguit bastir un bloc de futbolistes compromesos, més que no pas d’individualitats. Jugadors identificats amb la idea de joc i que, com el tècnic, han mantingut la tranquil·litat, la confiança, quan les coses no han acabat de funcionar. La mala ratxa de resultats de l’inici de la segona volta, que va apropar el Reus a la zona baixa, no va alterar els nervis ni la manera de treballar de l’equip, que va protagonitzar una gran recta final. Natxo González ha trobat l’equilibri entre solidesa i protagonisme, entre posició i possessió, a través d’un sistema inalterable en defensa –dos centrals, dos laterals de recorregut i dos migcentres complementaris– i amb més variants en atac: dos extrems, un mitjapunta i un davanter de referència, o bé dos interiors i dos puntes. A més de la primera part de Valladolid, la personalitat del Reus de Natxo González es va notar, sobretot, en l’exhibició d’El Sardinero, el 0-3 que va catapultar l’equip a segona A. Aquell partit, i veure sovint l’estadi ple i amb molts aficionats amb la samarreta, són els records més vius que el de Vitòria s’emportarà de la segona etapa a Reus.

L’evolució que ha seguit l’equip en els tres anys de González –debut sense sort en les eliminatòries per pujar a segona A en la primera; ascens en la segona, i permanència sense patiments en la tercera– ha de continuar. És per això que el Reus, per aprofitar el seu llegat, ha confiat per rellevar-lo en el tàndem format per Aritz López Garai, fins ara jugador i un dels capitans, i Xavi Bartolo, ajudant del basc.