Una petjada profunda

La pri­mera part del par­tit con­tra el Valla­do­lid, en la penúltima jor­nada de lliga, va ser la cul­mi­nació de l’obra de Natxo González al Reus. Va tenir tot allò que el tècnic basc volia per al seu equip: soli­desa defen­siva i pro­ta­go­nisme amb la pilota, ordre al dar­rere i dina­misme al davant. Hi van afe­gir, a més, efec­ti­vi­tat, l’únic defecte del Reus aquesta tem­po­rada. Va ser una demos­tració, també, de la com­pe­ti­ti­vi­tat, la inten­si­tat, que Natxo demana sem­pre als seus. Mal­grat no tenir res en joc, el Reus va mos­trar el millor nivell con­tra un equip que llui­tava per clas­si­fi­car-se per a la fase d’ascens, que no dis­puta per culpa d’aque­lla der­rota (2-0). Va ser, en defi­ni­tiva, el resum del lle­gat que deixa al Reus Natxo González, que ha tan­cat tres tem­po­ra­des en la segona etapa al club roig-i-negre i que ja ha estat pre­sen­tat com a nou tècnic del Sara­gossa.

Exi­gent i ambiciós, Natxo ha aju­dat el Reus en la pro­fes­si­o­na­lit­zació de tots els esta­ments del club que es bus­cava amb l’arri­bada de Joan Oli­ver com a màxim acci­o­nista. Per al pri­mer equip, volien una manera d’entre­nar total­ment equi­pa­ra­ble a qual­se­vol equip de pri­mera, dei­xant enrere el semi­a­ma­teu­risme dels llargs anys a ter­cera i segona B, i el seu per­fil tre­ba­lla­dor i minuciós hi ha encai­xat a la per­fecció.

Sobre el ter­reny de joc, ha acon­se­guit bas­tir un bloc de fut­bo­lis­tes com­pro­me­sos, més que no pas d’indi­vi­du­a­li­tats. Juga­dors iden­ti­fi­cats amb la idea de joc i que, com el tècnic, han man­tin­gut la tran­quil·litat, la con­fiança, quan les coses no han aca­bat de fun­ci­o­nar. La mala ratxa de resul­tats de l’inici de la segona volta, que va apro­par el Reus a la zona baixa, no va alte­rar els ner­vis ni la manera de tre­ba­llar de l’equip, que va pro­ta­go­nit­zar una gran recta final. Natxo González ha tro­bat l’equi­li­bri entre soli­desa i pro­ta­go­nisme, entre posició i pos­sessió, a través d’un sis­tema inal­te­ra­ble en defensa –dos cen­trals, dos late­rals de recor­re­gut i dos mig­cen­tres com­ple­men­ta­ris– i amb més vari­ants en atac: dos extrems, un mit­ja­punta i un davan­ter de referència, o bé dos inte­ri­ors i dos pun­tes. A més de la pri­mera part de Valla­do­lid, la per­so­na­li­tat del Reus de Natxo González es va notar, sobre­tot, en l’exhi­bició d’El Sar­di­nero, el 0-3 que va cata­pul­tar l’equip a segona A. Aquell par­tit, i veure sovint l’estadi ple i amb molts afi­ci­o­nats amb la samar­reta, són els records més vius que el de Vitòria s’empor­tarà de la segona etapa a Reus.

L’evo­lució que ha seguit l’equip en els tres anys de González –debut sense sort en les eli­mi­natòries per pujar a segona A en la pri­mera; ascens en la segona, i per­manència sense pati­ments en la ter­cera– ha de con­ti­nuar. És per això que el Reus, per apro­fi­tar el seu lle­gat, ha con­fiat per relle­var-lo en el tàndem for­mat per Aritz López Garai, fins ara juga­dor i un dels capi­tans, i Xavi Bar­tolo, aju­dant del basc.