El fut­bol llei­datà plora la mort d’Antoni Palau, la gran referència local de l’època més reei­xida de la Unió Espor­tiva. Palau, que és el juga­dor que més tem­po­ra­des ha jugat al Lleida, va morir dimarts al ves­pre a causa d’un atac de cor als 53 anys. Aquest traspàs s’afe­geix a la tràgica mort d’Emili Vicente, de 52 anys, que va morir a finals del maig pas­sat també per un atac de cor.

Antoni Palau (Tor­re­far­rera, 1963) va ser un dels símbols de l’etapa més reei­xida del fut­bol llei­datà, amb la Unió Espor­tiva esta­blerta en el fut­bol pro­fes­si­o­nal; va arri­bar a la pri­mera divisió el 1992/93. Tot i que Palau només va dis­pu­tar sis par­tits en la màxima cate­go­ria per culpa d’una lesió, va ser un símbol de l’època i va estar a l’enti­tat quinze tem­po­ra­des (1981-1996). “Tècni­ca­ment era un gran fut­bo­lista, des­ta­cava espe­ci­al­ment des de l’inte­rior dret i també tenia una gran dis­ci­plina”, reme­mora el seu entre­na­dor durant tres tem­po­ra­des (1985-1988), Jordi Gon­zalvo, amb qui el Lleida va arri­bar a quarts de final de copa en el seu pri­mer any, va pujar a segona A en el segon i va aca­bar sisè clas­si­fi­cat en la cate­go­ria de plata en el ter­cer. “En guardo un record mera­vellós com a per­sona. Sem­pre reia, era molt inno­cent però tenia una gran ale­gria per a la vida. Encara recordo com alguns juga­dors com ara Azcona li feien bro­mes i ell sem­pre picava, però din­tre d’un gran ambi­ent que hi havia en aquell equip”, afirma el tècnic.