“He hagut de fer molts exercicis de consciència”

La valo­ració no pot ser ni del tot posi­tiva ni del tot nega­tiva. De fet, el cos tècnic vam arri­bar amb la lliga començada i podem dir que hem estat irre­gu­lars en l’arren­cada. Tot i així estem tran­quils perquè l’equip genera mol­tes oca­si­ons i crec que és una qüestió d’encert poder obte­nir millors resul­tats.

Com­pli­cat no, perquè el gruix de l’equip són fut­bo­lis­tes amb una bona base teòrica o que han jugat a un cert nivell. Una altra cosa és apli­car-ho tot cor­rec­ta­ment, ja que tots ens estem adap­tant: molts juga­dors són nous, nosal­tres també i amb el pas de les jor­na­des millo­ra­rem mol­tes coses.

Crec que hi con­ti­nuarà havent movi­ments, ja que la pri­mera cata­lana ho per­met. El pro­jecte és ambiciós i tot allò que per­meti millo­rar l’equip i es pugui fer es farà. Tam­poc estem obses­si­o­nats, perquè el gruix de juga­dors que ja tenim és molt bo i tenen una gran acti­tud.

Sí, i el club és el que ens ha transmès, que la intenció és tor­nar a ter­cera. També és cert que és l’objec­tiu més difícil, ja que per fer-ho s’ha de que­dar pri­mer. La feina del cos tècnic és fer que l’equip tre­ba­lli amb tran­quil·litat i no noti aquesta pressió.

En pocs mesos el que he hagut de fer són molts exer­ci­cis de consciència sobre mol­tes coses. El pri­mer va ser sor­tir de Palamós per volun­tat pròpia, que ja va ser una decisió difícil. Després faig el salt a la 2a B i final­ment no es pro­du­eix. Va ser un cop dur, i en qüestió de set­ma­nes he pas­sat de la 2a B a 1a cata­lana. Ara, men­tal­ment m’he pogut posar una mica a lloc, i és cert que he tin­gut sort de tro­bar feina ràpida­ment sem­pre que m’he que­dat sense. Estic a 1a cata­lana però en un club en què es tre­ba­lla igual o millor que ho feia a 2a B amb el Gavà o a ter­cera. A la Jon­quera m’he tro­bat gent amb il·lusió i amb mol­tes ganes d’apren­dre, créixer i fer les coses bé, coses que en el Gavà no tenia.

Hi va haver dues situ­a­ci­ons clau: un va ser quan afi­ci­o­nats radi­cals van venir a l’entre­na­ment i no ens van dei­xar entre­nar. Havíem de llui­tar pel paga­ment de mol­tes coses, no teníem mate­rial bàsic per qual­se­vol equip, i el punt d’inflexió va ser la set­mana abans de jugar con­tra el Ter­rassa, dia en què vaig explo­tar. El meu cos tècnic en bloc em va dir que volia ple­gar. Per­so­nal­ment vaig veure que, sense ells i en aque­lla situ­ació, allò no ho faríem avançar.

La relació amb ells era excep­ci­o­nal, i des del minut 1 van demos­trar una pro­fes­si­o­na­li­tat bru­tal en un club en una situ­ació molt deli­cada d’inici. En l’aspecte emo­ci­o­nal va ser dur, i el pro­jecte que jo havia expli­cat als juga­dors se’n va anar en orris molt ràpida­ment. Man­tinc con­tacte amb molts d’ells i sé que la seva situ­ació encara no és de total nor­ma­li­tat.

Va mar­xar Mani­ega i el grup inver­sor, i un grup de socis ha fet un pas enda­vant per inten­tar tirar enda­vant el club. Són molts can­vis impor­tants en l’estruc­tura de l’enti­tat en poc temps. Les per­so­nes que s’han impli­cat i volen recons­truir el Gavà són gent molt ínte­gra i amb un sen­ti­ment molt gran cap al club. No serà gens fàcil perquè s’han fet i arros­se­gat mol­tes coses mal fetes durant molt temps, però cal ser opti­mista.