El Barça B ja és com el per­so­natge que Bill Mur­ray inter­preta a Atra­pat en el temps, que cada matí s’alçava del llit i cons­ta­tava que el calen­dari no avançava. Per al filial blau­grana, cada jor­nada és el dia de la mar­mota. Tot és molt pre­vi­si­ble. Només can­vien els mati­sos. L’equip agafa la pilota i l’aca­para. La mima i la remena. D’un cos­tat a l’altre. Domina el rival i l’obliga a ser un agent expec­tant, algú que viu de les erra­des dels altres. Even­tu­al­ment, com ahir, obre la llauna. Però amb això no n’hi ha prou. Ensuma la sang, però no ataca la presa. Ni la remata ni se la crus­peix. Falta aquest ins­tint assassí. El rival, això, ho apro­fita, que la segona divisió és una cate­go­ria de super­vi­vents. I així van pas­sant les jor­na­des.

El con­junt de Gerard va enca­de­nar ahir el setè par­tit sense vèncer –cinc empats i dues der­ro­tes–i ho va fer seguint aquest habi­tual guió. En la pri­mera part va domi­nar, però va ser indo­lent a la zona on es reso­len les coses. Després de pas­sar pels ves­ti­dors va millo­rar i es va avançar amb un gol del Choco. Amb l’1-0, i el rival esta­bor­nit, Arnaiz va tenir a les seves botes la sentència, però René es va fer gegant i va frus­trar el man­xec. L’àrbi­tre, que va treure de polle­guera els de casa, no va tri­gar gens a asse­nya­lar un penal a Palen­cia. Verza el va resol­dre i la història es va aca­bar, tot i que el Barça B hi va posar molta volun­tat. Una set­mana més, tocarà fer teràpia emo­ci­o­nal. S’ha de recu­pe­rar l’ànim. L’equip segueix a sota i la dosi d’auto­es­tima que neces­sita per res­sor­gir no arriba.

La pilota va tenir un sol pro­pi­e­tari en la pri­mera part. Va ser de qui la va voler: el Barça B. De fet, la pos­sessió va ser de gai­rebé un 70% per als blau­grana. Per desgràcia, però, va estar més lluny de la por­te­ria de René del que con­vin­dria. L’Alme­ria va tapar molt bé els espais, va mar­car de ben a prop els fabri­cants de fut­bol –espe­ci­al­ment Car­les Aleñá– i la pilota va córrer massa en horit­zon­tal i massa poc en ver­ti­cal. Per dins no hi havia fluïdesa i, per fora, ni Arnaiz ni sobre­tot David Concha van apor­tar el dese­qui­li­bri que se’ls pres­su­posa. En aquest aspecte, encara sort que els late­rals es van esforçar per ofe­rir pro­fun­di­tat. El resul­tat de tot ple­gat va ser un 0-0 com una cate­dral en el des­cans. El bagatge ofen­siu havia estat pobre: un xut de falta de Fali, una rema­tada d’Aleñá des de la fron­tal i un cop de cap del Choco. Per part de l’Alme­ria, poques notícies. El par­tit havia seguit el guió que havia plan­te­jat Lucas Alca­raz.