El Girona somi­ava con­ver­tir el Barça en la seva onzena víctima a Vila­bla­reix, però a l’hora de la veri­tat es va que­dar molt lluny d’acon­se­guir-ho i va encai­xar la pri­mera der­rota de la tem­po­rada com a local. No va ser per una qüestió de joc, que en part sí que es va notar la diferència, ni per qual­se­vol aspecte físic o tàctic, però els giro­nins no van tenir el par­tit a les seves mans en cap moment, tot i no per­dre mai la cara al matx i jugar de tu a tu en mol­tes fases del par­tit.

Els detalls van ser el que més va con­dem­nar els blanc-i-ver­mells, que ja van entrar amb el peu esquerre en el par­tit, i és que amb prou fei­nes s’havien fet la idea de qui tenien al davant que ja ana­ven al dar­rere en el mar­ca­dor. Collado, que va fer un reci­tal en la pri­mera part, es va inter­nar des de la banda dreta i va superar Collet amb un xut al pal llarg en el minut 2 de par­tit. Tot i el cop, el Girona no va sem­blar exces­si­va­ment tocat i va dis­cu­tir la pilota al Barça que, això sí, va jugar amb més tran­quil·litat i cri­teri. Els giro­nins només van inti­mi­dar en acci­ons aïlla­des d’estratègia i quan Pedro Porro va rebre entre línies i ho va pro­var des de lluny, men­tre que el Barça en va fer prou pre­ment l’acce­le­ra­dor cinc minuts per fer el segon. Collet pri­mer es va lluir en un gol de Monchu, però no va poder fer res en una rema­tada a pler d’Ale­jan­dro després d’una gran jugada de Collado en el minut 33 –poc després va estar a punt de repe­tir amb una vase­lina.

En la segona part el Girona es va treure de sobre el poc res­pecte que li que­dava a sobre i va millo­rar la seva imatge. Els d’Àlex Mar­sal van posar més difi­cul­tats al Barça en la sor­tida de pilota, van gua­nyar presència a camp con­trari i durant vint minuts van fer un fut­bol pràcti­ca­ment excels. En els últims metres, però, a l’equip li va fal­tar con­tundència per tro­bar la manera de superar un Barça que defen­si­va­ment va man­te­nir un nivell excel·lent durant tot el par­tit. Amb els blau­grana ben orde­nats i sòlids, al Girona només li va que­dar gene­rar perill a pilota atu­rada –Pedro Porro i Ale­jan­dro van estar a punt de mar­car de falta–. Però quan sem­blava que el Girona encara hi volia dir la seva i s’acos­tava a fer l’1-2 que el fes entrar en el par­tit, el Barça va etzi­bar el cop defi­ni­tiu després d’una bona tri­an­gu­lació a la fron­tal de l’àrea que va ser­vir per pro­vo­car un clar penal. Monchu va ser l’encar­re­gat de trans­for­mar la pena màxima i sen­ten­ciar un par­tit que deixa el Girona a sis punts del segon, el Sara­gossa.