Entre els 42 països repre­sen­tats en el 18è MIC, un dels que més equips aporta són els Estats Units, d’entre els quals des­taca la presència d’ISL, un equip amb accent i espe­rit català. Un dels màxims res­pon­sa­bles de l’enti­tat és el jove Pere Segarra, que fa un any i mig va deci­dir pen­jar les botes amb només 26 anys quan jugava a la Mun­ta­nyesa per fer les male­tes cap a Los Ange­les i ini­ciar una nova etapa pro­fes­si­o­nal. Segarra va tan­car així la seva car­rera, que l’havia por­tat al fut­bol for­ma­tiu del Barça, al Getafe B, a l’Espa­nyol B, a la Pobla de Mafu­met, al Lla­gos­tera i al Ter­rassa abans d’aca­bar al club del Gui­nardó, on es va con­ver­tir en un dels refe­rents. “No va ser una decisió gens fàcil, però creia que ja havia donat el millor que tenia i que era el moment de fer un tomb. Sem­pre vaig estar lli­gat a altres coses men­tre jugava i com que tenia la pos­si­bi­li­tat de començar aquesta aven­tura que m’esti­mu­lava ho havia de fer i no me’n pene­deixo”, explica el bar­ce­loní.

El canvi pro­fes­si­o­nal va por­tar Segarra a la costa oest dels Estats Units per dedi­car-se exclu­si­va­ment a ISL, l’empresa de la qual ja era un dels direc­tors jun­ta­ment amb els socis fun­da­dors: Àlex Isern, el seu germà Marc Segarra i l’ame­ricà Mac Lackey –les seves ini­ci­als donen el nom a ISL. El món del fut­bol ha con­ti­nuat sent la seva vida, però Segarra va pas­sar de jugar a dedi­car-se a la gestió espor­tiva i l’orga­nit­zació d’esde­ve­ni­ments. Amb un crei­xe­ment cons­tant, basat en part per la col·labo­ració amb el Barça, de qui ges­ti­o­nen cinc acadèmies dis­tribuïdes pels Estats Units i els acords amb exju­ga­dors blau­grana com ara els ger­mans Dos San­tos, Segarra i ISL acon­se­guei­xen orga­nit­zar durant l’any cam­pa­ments de fut­bol en 33 ciu­tats de 16 estats dife­rents. La filo­so­fia que s’hi ense­nya, amb prop de setanta entre­na­dors –una quin­zena dels quals són cata­lans–, està basada en els valors del Barça. Després d’aquests cam­pa­ments i un intens tre­ball de scou­ting es fa una selecció amb els juga­dors que es por­ten al MIC –aquest any hi ha set equips par­ti­ci­pants, tots a fut­bol-7, que tenen entre­na­dors que viuen aquí a Cata­lu­nya i col·labo­ren pun­tu­al­ment amb ISL– i a altres tor­ne­jos de Cata­lu­nya o la resta de l’Estat. “Venir aquí és una experiència ino­bli­da­ble pel fet de jugar un tor­neig tan impor­tant com el MIC i jugar tan a prop del que ente­nen com el bres­sol del fut­bol, que és Bar­ce­lona. Tots aquests nens han estat tre­ba­llant molt dura­ment durant tot l’any per gua­nyar-se un lloc aquí i ara tenen el premi de com­pe­tir con­tra equips de pri­mer nivell com el Barça, el PSG, el Tot­ten­ham, el PSV i molts altres. Els juga­dors al·luci­nen i encara més perquè en un tor­neig com aquest se sen­ten juga­dors pro­fes­si­o­nals gràcies a l’orga­nit­zació del tor­neig, que fa una feina fantàstica”, valora Segarra, satis­fet amb l’experiència que viuen els juga­dors d’ISL Fut­bol. “És el ter­cer any que venim, amb més equips que mai. El nos­tre objec­tiu no és ser els millors, sinó que bus­quem que els juga­dors vis­quin uns dies que no obli­din mai i això ho acon­se­guim perquè arri­ben pràcti­ca­ment sense conèixer-se de res i després no volen mar­xar.”

Un dels rep­tes més grans, però que més il·lusió fa a Segarra i als socis, és acon­se­guir fer més gran el fut­bol als Estats Units. “Fer-ho a través del FCB és més fàcil i anem pel bon camí. També ajuda que el fut­bol cada vegada té més ressò al país gràcies a l’arri­bada de juga­dors com ara Zla­tan Ibra­hi­mo­vic”, valora Pere Segarra.