Només havia d’aguan­tar deu minuts, quinze com a màxim, però el Barça B ara mateix és un equip massa dèbil. L’Osca va pren­dre’s el penal encai­xat com una ofensa i es va llançar a gua­nyar el par­tit amb una efer­vescència i un desig que, tal com estava el camp, hau­ria tin­gut data de cadu­ci­tat. Però ni Cos­tas, ni Martínez ni Rivera, el trium­vi­rat defen­siu blau­grana (tots tres amo­nes­tats), van ser a l’altura de l’altíssim nivell que van ofe­rir els tres ata­cants de l’Osca –Cucho, Chimy i Melero–, i els blau­grana van encai­xar dos gols imme­di­ats després d’avançar-se per aca­bar encai­xant una der­rota dolo­rosa. L’equip torna a la zona de des­cens onze jor­na­des després i, quan encara falta molt, es va ennu­vo­lant en el seu fut­bol dei­xant el seu entre­na­dor, Gerard López, en una situ­ació ben com­pro­mesa.

El tècnic va enviar un mis­satge amb la seva ali­ne­ació, dei­xant el por­ter titu­lar indis­cu­ti­ble, Ortolá, fora i fent entrar el mig­cam­pista indis­cu­ti­ble, Galar­reta, el mateix dia que rebia l’alta mèdica. I la sor­tida de par­tit encara va ser prou bona fins que els visi­tants es van des­cen­trar amb mol­tes pèrdues de pilota. L’Osca va créixer veient que en la pressió obte­nia rèdit i oca­si­ons, però el Barça es va des­fo­gar envi­ant pilo­tes llar­gues a Car­dona i el final del pri­mer temps el van aca­bar gua­nyant els de Gerard als punts.

Als gols, el resul­tat el va decan­tar l’Osca en un segon temps en què, de nou, el Barça va fer mèrits per avançar-se. Ho va acon­se­guir en un penal pro­vo­cat per Galar­reta i exe­cu­tat per Aleñá. La imatge de Gerard López girat, sense voler aten­dre el resul­tat del penal i l’abraçada del refe­rent de l’equip al tècnic un cop el va mar­car, van ser prou eloqüents del que es cou al ves­ti­dor del filial blau­grana.

L’Osca, ferit en l’ànima pel gol i empès per la seva gent i pel desig de retor­nar a les posi­ci­ons d’ascens directe, va cap­gi­rar el resul­tat en tan sols tres minuts. Tot el que estava patint la línia defen­siva durant el par­tit va explo­tar en una assistència d’Ávila amb el cap a Melero i en la diana de l’argentí que va fer caure Cos­tas i Varo per ano­tar a plaer la diana del tri­omf.

L’ener­gia que va gene­rar en la reacció l’Osca després del gol dels visi­tants no la va tro­bar el Barça B, que amb el camp molt pesant i sense recan­vis de garan­ties, es va per­dre en intents que no es van con­cre­tar. Tot i que l’equip va aca­bar amb tres defen­ses i tots els ata­cants al camp, l’Osca va tan­car el xoc amb l’experiència que li cor­res­pon.