És un pro­jecte nou, així que dins d’unes direc­trius estem cre­ant una escola total­ment nova, amb nous tècnics i juga­dors que per pri­mer cop s’entre­na­ran amb la nos­tra meto­do­lo­gia. Bàsica­ment, la meva tasca és imple­men­tar aquesta meto­do­lo­gia en totes les ses­si­ons i també for­mar els entre­na­dors per tal d’asse­gu­rar que es faci tot de la manera cor­recta.

Sí, és una Barça Aca­demy i actu­al­ment tenim juga­dors i juga­do­res d’entre sis i dotze anys.

Ens hem tro­bat un molt bon nivell pel que fa a la tècnica; a més són per­so­nes molt tre­ba­lla­do­res. He pogut veure entre­na­ments d’equips de la zona i par­tits i tenen una manera de veure el fut­bol bas­tant dife­rent a la nos­tra. Els mètodes d’entre­na­ment es basen molt en la repe­tició d’acci­ons tècni­ques. Pot­ser on tro­ben més difi­cul­tat és en la presa de deci­si­ons, en la impro­vi­sació, en la cre­a­ti­vi­tat, i al final això és el que marca la diferència. Són molt dis­ci­pli­nats, durant l’entre­na­ment s’esfor­cen al màxim sem­pre, i per això jo hi veig un gran poten­cial si acon­se­guim desen­vo­lu­par els altres aspec­tes.

Ara mateix no com­pe­tim en cap lliga externa. El que fem és una mena de lliga interna en què equips for­mats amb els juga­dors de la nos­tra escola fan un tor­neig, i aquí és on tre­ba­llem aquest aspecte més com­pe­ti­tiu. De tant en tant també fem amis­to­sos i espe­rem més enda­vant par­ti­ci­par en dife­rents tor­ne­jos. De fet ja hem rebut algu­nes invi­ta­ci­ons.

Sí, és un pro­jecte a llarg ter­mini i jo con­ti­nuaré fins al juny del 2019. Després ja ho veu­rem. L’experiència és molt bona, però tenir la família tan lluny és el més com­pli­cat. Una altra cosa que trobo a fal­tar és la com­pe­tició i el dia a dia d’un equip, per això no des­carto res. La meva il·lusió i el que m’agra­da­ria és anar fent pas­sos dins del fut­bol, i el somni és entre­nar en la màxima cate­go­ria pos­si­ble, ja sigui prop de casa o en un altre país. Aquesta experiència m’està ense­nyant molt, estic veient molt de fut­bol, sobre­tot al Japó, però estic al dia de tot el que passa en el fut­bol català, en el fut­bol espa­nyol, i en el fut­bol en gene­ral. El que faré és gau­dir de l’experiència, apro­fi­tar el temps per millo­rar com a entre­na­dor i apren­dre tot el que pugui.

Total­ment. En aquest aspecte estan molt avançats a nosal­tres, tenen molta edu­cació i un gran res­pecte als entre­na­dors i els adults. Dei­xen tot el mate­rial ben endreçat, per tot et donen les gràcies, i és un reflex de la soci­e­tat, perquè pel que jo he pogut veure tot­hom és així. La imatge del ves­ti­dor de la selecció del Japó després de per­dre con­tra Bèlgica, reco­llint tot el ves­ti­dor i dei­xant una nota d’agraïment és el resum per­fecte de com són.

El xoc cul­tu­ral és grandiós. L’idi­oma és un dels grans obs­ta­cles per a la inte­gració –a poc a poc vaig ente­nent alguna cosa, començo a lle­gir i a par­lar una mica–, però crec que m’he adap­tat bé a les coses quo­ti­di­a­nes. Faig vida com qual­se­vol japonès, això sí, quan entres en un lloc on nor­mal­ment no van els turis­tes, et sents una mica obser­vat. Quan ja hi has anat dos o tres cops ja ets un més.

Al prin­cipi, la gent del Japó era pes­si­mista amb la selecció, no espe­ra­ven pas­sar ni la clas­si­fi­cació, però després es van bol­car amb l’equip, i tot i per­dre con­tra Bèlgica esta­ven con­tents per la imatge i el joc que havien mos­trat.

L’he estat seguint cada moment, ho vaig pas­sar molt mala­ment a l’hora de pren­dre la decisió de mar­xar perquè m’estimo aquest club i la gent que el forma, i he inten­tat aju­dar en el que he pogut des de la distància. Sem­pre he estat en con­tacte amb el cos tècnic, amb el nos­tre dele­gat, el pre­si­dent, i amb els juga­dors, inten­tant ani­mar el grup. L’última jor­nada va ser un cúmul d’emo­ci­ons. Jo la vaig seguir per Twit­ter i tot i que les notícies són ins­tantànies mai saps si són defi­ni­ti­ves, fins que al final hi va haver explosió d’ale­gria amb som­riu­res i llàgri­mes amb molts mis­sat­ges dels juga­dors, del cos tècnic. La veri­tat és que me n’ale­gro moltíssim per tots, que tot i el pati­ment al final el Llo­ret esti­gui on es mereix. Pel que hi he vis­cut, el que m’ha donat i les per­so­nes amb qui ho he com­par­tit, seré segui­dor d’aquest club tota la vida.