El perfil
Andreu Subies
El pedregar ja és asfalt
En una època molt delicada en l’aspecte econòmic i institucional, Andreu Subies ha aconseguit transformar la Federació i dotar-la d’equilibri
Ara, canvia el carrer Sicília per Las Rozas en un context similar de transformació i modernització de la FEF
Quan jugava ja tenia inquietuds diferents de les que pot tenir qualsevol futbolista, encara que fos de territorial. Andreu Subies (Benavent, 1970) volia fer millor el futbol i va anar fent carrera en el món federatiu fins a convertir-se en president de la Federació Catalana de Futbol, d’on ha fet el salt a la vicepresidència de la Federació Espanyola. Dimarts va deixar enrere una etapa de set anys i mig com a màxim responsable del futbol català, en què ha enderrocat les velles estructures per construir-ne de noves. Precisament, aquest serà el repte principal que es trobarà a Madrid al costat de Luis Rubiales.
“L’Andreu va ser un suïcida”, diu Joan Soteras, vicepresident de la FCF des de l’elecció de Subies i actual president de l’ens: “Fa set anys sabia com estava la Federació perfectament i tot i això va voler entrar per millorar-la.” Subies, que formava part de la junta directiva de Jordi Casals, va protagonitzar un cop d’estat que va acabar en unes eleccions que va guanyar a Jaume Llauradó per uns setanta vots. L’ens tenia problemes econòmics molt greus, amb un deute de 3 milions d’euros i una mutualitat que dessagnava els clubs. “En el món empresarial, l’economia és essencial i ell va arribar en un moment en què aquesta estava molt tocada. I ha aconseguit revifar la Federació fins al punt que podem dir ara que el seu estat és molt bo”, reconeix el secretari general de la Federació Catalana des de 1989 fins al 2017, Albert Baza. En vuit anys, Subies va aconseguir generar un superàvit aplicant diverses mesures, pensant de manera exclusiva en els clubs. “Com que és una persona que ve de baix perquè ha estat jugador, entrenador de poble, president [del Benavent], sabia quines dificultats tenien els clubs petits”, explica Jordi Terés, vicepresident i delegat federatiu de la demarcació de Lleida: “Les decisions que vam prendre van ser d’alliberar-los de responsabilitat i de càrrega econòmica fent que els jugadors es paguessin la seva assegurança. Això va treure un pes econòmic als clubs i a la vegada vam alliberar de la responsabilitat els directius”, hi afegeix Terés.
Col·laboració amb Madrid
Aquest seguit de mesures va provocar un suport unànime dels clubs en pràcticament cada assemblea. Tot plegat, juntament amb la proximitat de les territorials i el seu caràcter fort i exigent, va impedir que pogués néixer una oposició. “El més fonamental per a ell va ser fer que la relació de la FCF amb els clubs fos més fluïda. Per això, el primer que va fer va ser informatitzar la Federació, un procés cabdal”, explica Terés: “La situació econòmica era important però la relació amb els clubs ha estat sempre la seva prioritat.”
Subies coneixia perfectament que no hi hauria recuperació econòmica sense allargar la mà a la Federació Espanyola. “La relació amb la FEF venia d’uns anys molt complicats”, explica Baza: “Estàvem molt aïllats. Però va fer una gestió molt bona que va provocar que Madrid invertís, construís moltes instal·lacions a Catalunya, i que es convertís en un pilar fonamental per a la recuperació de la FCF”, reconeix Baza. “No era normal que la primera força en llicències a l’Estat estigués d’esquena amb la FEF. Nosaltres vam buscar la normalitat en les relacions i per això hem tingut ajuts econòmics importants”, explica Soteras. Això va provocar que el màxim dirigent federatiu fos vist en molts moments com a home de Villar i les veus crítiques acusaven que la frenada en la volada del partit de la selecció catalana tenia el seu origen, amb dificultats afegides com ara les dates, els rivals i l’economia, en la bona sintonia entre la FCF i la FEF.
Subies va arribar per enderrocar els vells noms que s’havien aferrat a l’ens durant molts anys i ara arriba a Madrid en un context similar. “Ell va entrar en la FCF amb la voluntat de fer un canvi generacional. No he conegut cap president amb l’impuls i la força que ell ha demostrat”, diu el vicepresident de la Federació i delegat a Lleida, Jordi Terés: “A la FEF serà una persona propera a les territorials, perquè és el seu perfil, i després modernitzarà molts assumptes”, indica. “És una persona molt inquieta, amb uns valors molt acurats i que a la Federació Espanyola farà una molt bona feina perquè allà hauran d’administrar bé els diners”, admet el secretari general de la Federació entre 1989 i 2017, Albert Baza.
El llegat
A partir d’ara, la FCF obre una nova etapa en què, totalment sanejada (superant superàvit rere superàvit en cada assemblea i sense tibantors internes), la junta de Subies continuarà al capdavant amb Joan Soteras com a cap visible. Sempre i quan no es presenti cap alternativa formada de pressa i corrents. “Si guanyem les eleccions, heretarem una Federació en els millors moments de la seva vida”, reconeix el sabadellenc. “Subies ha fet un gir molt important en el futbol català. Ell ha reflotat la situació de la Federació. I tot plegat ha estat fruit de la seva vàlua. No va venir només per seure a la cadira”, indica Albert Baza. “Ha deixat una Federació gairebé professional. El futur president tindrà una vida molt més còmoda perquè la cosa està ben apuntalada. Està en el seu millor moment per poder continuar amb la feina que s’ha fet fins ara”, hi afegeix Terés.
