Aquell convuls 2010

Març del 2010. El Nàstic viu temps de can­vis. El club deixa enrere l’època de Xavier Sal­vadó a la pre­sidència, que ha gene­rat un gran forat a les finan­ces i des­con­ten­ta­ment a les gra­de­ries. Un altre cop amb acci­o­nis­tes de referència en el con­sell, com ara Josep Maria Andreu, el Nàstic intenta rever­tir la situ­ació, d’entrada tor­nant a engan­xar l’afició. És amb aquest objec­tiu que dos mesos abans, a prin­ci­pis de gener, ha incor­po­rat l’extècnic Josep Maria Nogués i l’exju­ga­dor José Anto­nio Gor­di­llo, per a la direcció espor­tiva i la secre­ta­ria tècnica, res­pec­ti­va­ment, i que el 8 de març, per relle­var César Fer­rando, pre­senta Luis César, el tècnic de l’ascens a pri­mera de qua­tre anys abans, i el seu aju­dant Xavi Bar­tolo, exju­ga­dor del club i que havia for­mat part del cos tècnic de Javi López el curs 2007/08. Gent de la casa, conei­xe­dora del club, per reflo­tar una nau que s’enfonsa.

Bar­tolo i Gor­di­llo, cadas­cun en la seva par­cel·la, però en els dos casos més a l’ombra que sota els focus mediàtics, van coin­ci­dir només nou mesos al Nàstic. No era una època fàcil, i Luis César no va com­plir les expec­ta­ti­ves, ja que en aque­lla cam­pa­nya va patir per sal­var l’equip, tot i que l’havia aga­fat a mitja taula, i en la següent no el va treure de la zona baixa fins que el 6 de desem­bre va ser des­tituït i relle­vat per Joan Car­les Oliva. El llei­datà evi­ta­ria el des­cens a segona B, però no pas Jorge D’Ales­san­dro el curs següent. Només dos dies després de la marxa de Luis César, Gor­di­llo va pre­sen­tar la dimissió i es va incor­po­rar al Betis per diri­gir-ne el plan­ter. Bar­tolo va sobre­viure a aquells dies con­vul­sos i va for­mar part del cos tècnic d’Oliva, tot i que cada cop amb un pes més secun­dari, fins al punt de no viat­jar amb l’equip. Al final d’aque­lla tem­po­rada, el juny del 2011, el de Bellvís va dei­xar el Nàstic i ja no hi tor­na­ria.

Vuit anys després, tots dos han acu­mu­lat molta experiència –Bar­tolo va for­mar part del cos tècnic del Car­ta­gena i el Múrcia abans d’incor­po­rar-se al Reus el 2014, i Gor­di­llo ha tre­ba­llat en dife­rents tas­ques, tant de des­patx com de ban­queta, per al Saba­dell, el Depor­tivo i el Lle­vant– i ara afron­ten la pri­mera experiència impor­tant com a pri­mers entre­na­dors. Bar­tolo ha fet aquest estiu un pas enda­vant després d’haver estat l’aju­dant de Natxo González i Aritz López Garai, men­tre que Gor­di­llo va ser la solució d’urgència per als tres últims par­tits del curs pas­sat i per a la nova tem­po­rada s’hi ha con­fiat per con­ti­nuar por­tant les reg­nes de l’equip. Com fa vuit anys, a Gor­di­llo li toca viure una època com­pli­cada, de tran­sició cap al retorn a les arrels després de la marxa de Pro­mo­es­port. És tot un repte per a l’andalús, com ho és per a Bar­tolo, que s’ha vist ines­pe­ra­da­ment pri­vat d’alguns dels seus millors fut­bo­lis­tes per culpa del límit sala­rial. Diu­menge a la tarda, cadas­cun a la seva ban­queta del muni­ci­pal reu­senc, faran tot el pos­si­ble per gua­nyar el derbi i que el seu equip s’ompli de moral per sobre­po­sar-se als pro­ble­mes de l’inici de tem­po­rada.