És clar que és una enveja per a nosal­tres. Jo vaig començar des del pri­mer any que hi havia filial, quan era el Riu­de­llots, i era un altre món. Esta­ves una mica dei­xat de la mà de Déu perquè no hi havia la seri­e­tat que hi ha actu­al­ment. Ara veus que s’està pro­fes­si­o­na­lit­zant moltíssim perquè venen juga­dors de pràcti­ca­ment tot el món, cosa que fa uns anys era impen­sa­ble, i és una mos­tra que estan fent les coses molt bé. Tot i que nosal­tres les passéssim bas­tant magres, me n’ale­gro molt que el Girona segueixi crei­xent, que sigui un club con­so­li­dat a pri­mera i amb una estruc­tura tan gran com té ara.

I tant. Tinc molts amics allà, com Pere Pons o Gra­nell. És un orgull veure’ls fer les coses com les estan fent i sem­pre tinc molt en compte el dia i l’hora que juguen perquè pre­fe­reixo veure els par­tits del Girona que els del Barça, per exem­ple.

Doncs són molt bones. Llàstima que després de començar molt bé hàgim encai­xat dues der­ro­tes que no s’adi­uen amb el joc que hem fet, perquè hem estat sem­pre supe­ri­ors i els petits detalls han aca­bat deci­dint. Tenim un equip molt com­pe­ti­tiu i espe­rem que ens sur­tin bé les coses.

Jo vaig arri­bar al febrer, quan la situ­ació ja era molt dolenta. El club havia mar­cat com sem­pre l’objec­tiu d’estar com a mínim en la pro­moció d’ascens i al final va cos­tar sal­var-se. Per això ara no es vol par­lar d’ambi­ci­ons sinó que ens mar­quem sem­pre el tòpic del par­tit a par­tit, que també és com crec que poden arri­bar les grans ale­gries. Nosal­tres anem fent, inten­tant sumar els tres punts cada dia sense mirar a llarg ter­mini.

La tem­po­rada pas­sada vaig arri­bar després de nou mesos sense com­pe­tir i el tècnic sem­pre m’ha fet veure que soc molt impor­tant per a ell. Per això, tot i tenir pro­pos­tes aquest estiu d’altres clubs, m’he que­dat perquè sen­tir-se valo­rat és la base de tot i fa que el dia a dia sigui millor.

Sí, perquè vens de com­pe­tir tot l’any amb l’Alba­cete, jugant infil­trat des de l’octu­bre sabent que t’ope­raràs a l’estiu i acon­se­guei­xes l’ascens a segona A. Després estàs molt temps parat, ve gent nova al club que no et coneix i et que­des sense fitxa i sense equip.

Sí, perquè ho veia molt magre. Havia forçat per arri­bar abans del que mar­ca­ven els ter­mi­nis i, vul­guis o no, et fa patir més. Després de tant de temps, la sen­sació de tor­nar al camp i dis­fru­tar del que més t’agrada és molt i molt gra­ti­fi­cant.

Chicho està fent un gran tre­ball en aquest equip amb molts juga­dors joves a qui els agrada tenir la pilota. Nosal­tres ani­rem a fer un par­tit amb molta inten­si­tat i molt de ritme. No sé si hi haurà molts gols, però espe­rem que els que hi hagi siguin a la por­te­ria del Pera­lada.