2a divisió A

Els diners i la felicitat

La classe alta. Tot i que als equips que han baixat de primera sempre els costa adaptar-se a segona A, el Màlaga, Las Palmas i el Deportivo han començat forts. Tenir els límits salarials més alts els ajuda

La segona A té la fama de ser la cate­go­ria dura i igua­lada per anto­nomàsia. Ja fa temps que els equips que bai­xen de pri­mera tenen clar que tor­nar a la màxima cate­go­ria no serà bufar i fer ampo­lles, ni de bon tros, i es pre­pa­ren per adap­tar-se a una lliga exi­gent al màxim. De fet, en les últi­mes deu tem­po­ra­des, només set dels 30 equips que han bai­xat de pri­mera han recu­pe­rat la cate­go­ria per­duda només un any després. Són molts els exem­ples d’equips històrics, clàssics de pri­mera, que s’han ennu­e­gat en la cate­go­ria de plata, i de manera molt espe­cial en les pri­me­res jor­na­des. L’adap­tació no és mai fàcil.

Aquesta tem­po­rada, en canvi, els tres equips que al maig van bai­xar a segona A, el Màlaga, Las Pal­mas i el Depor­tivo, han començat molt forts, tots tres entre els cinc pri­mers. El Màlaga és líder amb qua­tre punts res­pecte al segon i set res­pecte al setè, i Las Pal­mas i el Depor­tivo ocu­pen, res­pec­ti­va­ment, la ter­cera i la cin­quena posició amb 14 punts, els matei­xos que el segon.

El límit sala­rial que el 2013 va impo­sar l’LFP a tots els seus clubs –i que amb el temps pot fer que aug­men­tin les diferències econòmiques entre ells– és una de les cir­cumstàncies que poden expli­car el bon ren­di­ment, de moment, dels tres equips. Són, de llarg, els que tenen el sos­tre sala­rial més alt de segona, entre els 25 i els 18 mili­ons d’euros, a força distància del quart en aquesta clas­si­fi­cació –l’Osa­suna, que el té d’11 mili­ons– i quin­tu­pli­cant el dels equips més pobres. L’ajuda econòmica que per­ce­ben els clubs que han bai­xat i els ingres­sos ele­vats que han tin­gut recent­ment en la màxima cate­go­ria els apu­gen el límit sala­rial, tot i que també cal tenir en compte que tenen llasts econòmics que han de dei­xar anar, com ara els sous ele­vats que arros­se­guen i el paga­ment d’amor­tit­za­ci­ons.

De totes mane­res, a segona els diners poden aju­dar a la feli­ci­tat, però no asse­gu­ren res. El curs pas­sat els tres equips pro­vi­nents de pri­mera, l’Spor­ting, l’Osa­suna i el Gra­nada, que també tenien el límit sala­rial més ele­vat, es van que­dar sense ascens, una fita que va asso­lir un dels equips més modes­tos, l’Osca.

CATEGORIA DURA

L’última dècada, només 7 dels 30 que havien baixat van tornar a primera un any després

ELS QUE HAN BAIXAT

L’ajuda econòmica al descens i els alts ingressos recents els apugen el límit, però tenen llasts

SORPRESES

Els diners, però, no asseguren, res: el curs passat cap d’ells va pujar i sí l’humil Osca

L’Alcorcón, la sorpresa a la zona alta

En línies generals, hi ha molts paral·lelismes de moment entre la classificació per punts i la del límit salarial, amb rics a la zona alta –Màlaga, Las Palmas, Deportivo, Granada, Sporting...–, la classe mitjana seguint-los –Mallorca, Almeria, Saragossa, Oviedo...– i els del sostre salarial baix patint d’entrada –Còrdova, Nàstic, Elx, Extremadura, Rayo...–. El Reus, el que el té més baix, de moment aguanta en el catorzè lloc, mentre que la gran sorpresa és l’Alcorcón, divuitè quant al sostre salarial i quart en la lliga.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)